Fa tretze anys, l’any 2007, a Espanya es va publicar la LO 3/2007 per a la igualtat entre dones i homes, però els resultats van ser força discrets, i per tant no s’ha pogut garantir l’efectivitat de la igualtat de tracte entre homes i dones en l’àmbit laboral. És per això que el Gobierno de España ha elaborat la nova llei en matèria d’ocupació.
El darrer dijous 7 de març es va publicar en el BOE (Boletín Oficial del Estado) el Real Decreto-ley 6/2019, de 1 de marzo, de medidas urgentes para garantia de la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y Hombres en el empleo y la ocupación.
Aquesta llei afecta al nostre col·lectiu, principalment en dos aspectes:
Per una banda, l’article 1 de la llei prèviament citada pretén estendre l’exigència de redacció dels plans d’igualtat a empreses de 50 o més treballadors. D’aquesta manera s’obliga a inscriure els mateixos en el registre que es desenvoluparà reglamentàriament. Aquestes empreses de les quals parlem hauran d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat que serà objecte de negociació.
Els plans d’igualtat tindran un conjunt de mesures avaluables dirigides a remoure els obstacles que impedeixen i dificulten la igualtat efectiva entre els homes i les dones dins d’una mateixa empresa.
D’altra banda, l’article 4 de la llei en qüestió regula la recuperació del finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència a càrrec de la Administración General del Estado. Amb això, el que es posa en relleu és la figura del cuidador no professional de persones en situació de dependència, ja que molts cops es troba en la crítica situació de deixar de banda el seu lloc de treball, i en conseqüència interromp la seva cotització a la Seguretat Social.
Gràcies a això, la quota que haurien d’abonar els cuidadors no professionals d’una persona que tingui reconeguda una prestació per dependència quedarà a càrrec de la Administración General del Estado.