Alzheimer
És una malaltia neurodegenerativa que ja s’ha diagnosticat al nostre país més de 1.200.000 persones.
Rep el seu nom del metge Alois Alzheimer (1864-1915), neuròleg alemany que, l’any 1906, va descriure per primera vegada els canvis anormals al teixit cerebral d’una dona amb una malaltia fins aleshores desconeguda. Avui sabem que aquests canvis —plaques i cabdells neurofibril·lars— són trets característics d’aquesta demència.
L’Alzheimer sol començar de manera lenta, amb símptomes subtils que evolucionen al llarg dels anys. És una malaltia progressiva, que danya les cèl·lules cerebrals (neurones) i que, a dia d’avui, encara té un origen desconegut.
- Primera fase: pèrdua de memòria recent i desorientació en el temps i l’espai.
- Segona fase: dificultat per parlar amb fluïdesa, problemes per vestir-se i necessitat d’ajuda constant en activitats quotidianes.
- Fase avançada: dependència total. La persona pot deixar de parlar, no reconèixer familiars, patir incontinència urinària i fecal, i tenir rigidesa muscular que la porta, progressivament, a la cadira de rodes i, finalment, al llit.
En qualsevol etapa poden aparèixer altres manifestacions com ansietat, tristesa profunda, agressivitat o canvis bruscos d’ànim.
L’Alzheimer no només afecta la persona que el pateix, sinó també el seu entorn, que necessita informació, suport i recursos per afrontar el dia a dia amb dignitat i respecte.
La malaltia d’Alzheimer (MA) és una causa de demència, la principal, però no l’única. Tal com la va descriure Alois Alzheimer, és una malaltia degenerativa cerebral en la qual es perden neurones, es produeix l’acumulació d’una proteïna anormal (amiloide) i es manifesten lesions característiques (plaques senils i cabdells neurofibril·lars).
A més dels símptomes relacionats amb la pèrdua de capacitat intel·lectual i funcional, al llarg de l’evolució de la malaltia apareixen els anomenats símptomes conductuals i psicològics de la demència (SCPD).
N’existeixen tres tipus: els trastorns de l’estat d’ànim (depressió, ansietat i apatia); l’agitació (agressivitat, irritabilitat, inquietud, crits i deambulació erràtica); i els símptomes psicòtics (al·lucinacions visuals, auditives i deliris). Amb el temps, tot plegat condueix a una incapacitat de la persona que pateix aquesta malaltia. Guia de pràctica clínica sobre l’atenció integral a les persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències, 2011.
Actualment no hi ha un tractament curatiu per a la malaltia d’Alzheimer. Tanmateix, existeixen teràpies farmacològiques i teràpies no farmacològiques (intervencions psicosocials) que tenen com a objectiu alentir el procés de deteriorament, procurant mantenir el màxim temps possible l’autonomia i les capacitats preservades.
Un tractament adequat ha de presentar les característiques següents:
- Integral: amb actuacions tant farmacològiques com no farmacològiques, ja que el manteniment de la salut física és tan important com el maneig dels símptomes psicològics i conductuals associats al deteriorament. Cal mantenir la persona estimulada i procurar evitar l’aïllament, que incideix en el procés de demència. El tractament també ha d’incloure la família cuidadora, que representa un recurs important al llarg de tot el procés.
- Personalitzat: atès que aquest procés neurodegeneratiu evoluciona de manera progressiva i en certa mesura erràtica, el tractament s’ha de centrar en la persona, atenent la seva individualitat, la seva història personal i els recursos de l’entorn.
- Continuat: cal donar suport a la persona malalta i a la seva família al llarg de tot el procés de la malaltia. Això inclou el diagnòstic, el tractament, el seguiment i les cures al final de la vida.
El tractament global ha de comprendre també l’atenció a la família i al cuidador principal. Està comprovat que com menys sobrecàrrega manifestin i com més resiliència existeixi, millor serà la situació de la persona malalta, tant pel que fa a la seva qualitat de vida com a la seva capacitat de respondre a estímuls positius o al tractament.
Les demències en general, però la malaltia d’Alzheimer en particular, són avui dia un dels principals problemes tant socials com sanitaris, en què la família sovint es troba desbordada. A Espanya, la família és la principal institució sobre la qual recau la tasca de cuidar les persones amb Alzheimer, i encara més les persones grans, amb taxes d’atenció superiors al 90%.
Per aquest motiu, tot l’equip assistencial s’ha d’implicar en l’educació i l’ajuda al cuidador principal en les cures bàsiques de la persona amb Alzheimer, per tal d’obtenir els millors resultats pel que fa al manteniment de la màxima autonomia possible i durant el màxim temps possible per part de la persona, evitant o disminuint la sobrecàrrega de cures del cuidador.
En aquest apartat volem donar resposta a una sèrie de preguntes que creiem que poden ser útils per conèixer la malaltia d’Alzheimer, les seves causes, els signes i la simptomatologia, el diagnòstic i els tractaments.
Troba l'Associació d'Alzheimer més Propera i Uneix-te a la Nostra Comunitat de Suport
Som una federació formada per 16 associacions d’Alzheimer a Catalunya,
compromeses a donar suport a les famílies i fomentar la investigació.
AMB EL SUPORT DE
