És una malaltia neurodegenerativa que ja s’ha diagnosticat al nostre país més de 1.200.000 persones.

Rep el seu nom del metge Alois Alzheimer (1864-1915), neuròleg alemany que, l’any 1906, va descriure per primera vegada els canvis anormals al teixit cerebral d’una dona amb una malaltia fins aleshores desconeguda. Avui sabem que aquests canvis —plaques i cabdells neurofibril·lars— són trets característics d’aquesta demència.

L’Alzheimer sol començar de manera lenta, amb símptomes subtils que evolucionen al llarg dels anys. És una malaltia progressiva, que danya les cèl·lules cerebrals (neurones) i que, a dia d’avui, encara té un origen desconegut.

• Primera fase: pèrdua de memòria recent i desorientació en el temps i l’espai.

• Segona fase: dificultat per parlar amb fluïdesa, problemes per vestir-se i necessitat d’ajuda constant en activitats quotidianes.

• Fase avançada: dependència total. La persona pot deixar de parlar, no reconèixer familiars, patir incontinència urinària i fecal, i tenir rigidesa muscular que la porta, progressivament, a la cadira de rodes i, finalment, al llit.

En qualsevol etapa poden aparèixer altres manifestacions com ansietat, tristesa profunda, agressivitat o canvis bruscos d’ànim.

L’Alzheimer no només afecta la persona que el pateix, sinó també el seu entorn, que necessita informació, suport i recursos per afrontar el dia a dia amb dignitat i respecte.