Alzheimer precoç: demència abans dels 65 anys
L’Alzheimer precoç comporta l’inici de la deterioració cognitiva propi de la demència abans dels 65 anys. En aquest article tractarem les seves principals característiques, causes i les claus fonamentals a tenir en compte per afrontar-lo. Per què apareix a una edat tan prematura? L’Alzheimer en edats primerenques representa prop del 5% de les persones afectades i pot ser degut a diferents factors. Només un 1% dels casos d’Alzheimer ve determinat per factors genètics. En aquests casos, per tant, si una persona és portadora d’una mutació en algun dels gens relacionats, desenvoluparà aquesta malaltia d’una manera prematura. Hi ha diferents proves genètiques que permeten conèixer si una persona és portadora d’alguna mutació que pugui desencadenar aquesta patologia. Els especialistes recomanen que es facin les proves genètiques quan se sospiti la presència dels gens causants de la malaltia en la història familiar d’un pacient per així avaluar la predisposició genètica a l’Alzheimer. No obstant això, en la immensa majoria de casos s’associa l’aparició d’aquesta patologia a una gran varietat factors dels quals es desconeix el seu pes. Parlem de l’anomenat Alzheimer esporàdic i es considera que el seu origen és multifactorial. Com afecta els que la pateixen? Els símptomes de l’Alzheimer precoç són, pràcticament, els mateixos als de l’Alzheimer comú, tot i que, en manifestar-se en etapes més primerenques, per situacions diferents i un moment vital completament divers, l’impacte en el dia a dia pot ser encara més gran. Els pacients solen atribuir els primers símptomes a efectes secundaris d’altres situacions, com l’estrès. Alguns consells per a afrontar l’Alzheimer abans dels 65 anys Tot i ser una patologia neurodegenerativa, hi ha diferents mètodes per retardar els símptomes de l’Alzheimer. Per això és important detectar, amb la major anticipació possible, la malaltia. Et donem uns quants consells per a gestionar-ho de la millor manera possible: És aconsellable disposar d’assessorament professional que et permeti enfrontar les primeres etapes de la malaltia de manera positiva. És important fomentar al màxim l’autonomia de la persona que el pateix. D’aquesta manera preservarem les capacitats cognitives encara intactes durant el major temps possible. Sempre que sigui possible, ha de seguir realitzant aquelles activitats que sempre li han agradat, mantenir les relacions socials i practicar activitat física ajustada a les seves capacitats. És molt recomanable mantenir a l’entorn informat de l’evolució de la malaltia (familiars, amics i, fins i tot, l’entorn de treball). Això ajudarà a les persones que l’envolten a comprendre millor la seva situació.