La recent reforma de les lleis de dependència i discapacitat representa un pas endavant per millorar l’atenció a les persones amb malalties cròniques, discapacitat o situació de dependència. Tot i valorar positivament aquest avenç, la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP) insisteix que el veritable repte serà garantir una implantació efectiva de les mesures a tot el territori.
L’augment del finançament previst per als pròxims anys és una oportunitat per construir un sistema més accessible, però la POP recorda que aquest esforç només tindrà un impacte real si es tradueix en menys burocràcia, una reducció de les llistes d’espera i una aplicació homogènia per part de totes les comunitats autònomes.
Més autonomia i millor qualitat de vida
La reforma incorpora mesures que poden facilitar el dia a dia de moltes persones, com la compatibilitat entre prestacions, el reconeixement automàtic del grau de discapacitat en determinats casos o l’ampliació de la figura de la persona cuidadora, incloent familiars i persones de confiança de l’entorn.
Aquestes novetats afavoreixen un model d’atenció més flexible, personalitzat i orientat a mantenir les persones en el seu entorn habitual el màxim temps possible.
Un suport necessari per a les persones cuidadores
La POP també destaca la importància de reforçar el suport a les persones cuidadores, que continuen assumint gran part de les tasques d’atenció, especialment les dones. Disposar de més serveis, assistència personal i recursos pot contribuir a reduir la sobrecàrrega física i emocional que comporta la cura continuada.
El repte: convertir els drets en una realitat
Per a la Plataforma, la reforma només serà un èxit si les noves mesures es tradueixen en serveis accessibles, una millor coordinació entre els àmbits sanitari i social i una resposta més ràpida a les necessitats de les persones.
Avançar cap a un model centrat en la persona significa garantir que qualsevol persona amb una malaltia crònica o situació de dependència pugui accedir als suports que necessita, preservant la seva autonomia, la seva qualitat de vida i la de les seves famílies.