Reivindicacions de CEAFA en el nou context COVID-19
Durant anys, la principal reivindicació de la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) ha estat l’atenció integral a les conseqüències de l’Alzheimer. Una atenció que, segons CEAFA, requereix la integració sociosanitària perquè els i les pacients d’Alzheimer rebin les cures adaptats necessaris en temps i forma. I perquè les persones cuidadores no es trobin amb un sistema ple d’obstacles a l’hora de reclamar les cures per al seu familiar i per a elles mateixes. Aquest aspecte de la integració sociosanitària, que va tenir ressò durant algun temps, s’ha vist qüestionat, separant la necessitat de cures de la necessitat d’atenció sanitària. Tal separació pot tenir lògica en altres tipus de cures, però en la dependència la sanitat i els serveis socials no són independents. Per contra, tots dos són complementaris i han d’estar perfectament sincronitzats. Si la tendència és que vagin separats, al menys, que estiguin perfectament coordinats perquè la seva descoordinació afecta la qualitat d’unes cures a les persones dependents que ja són notòriament millorables. La crisi de l’COVID-19 ha vingut a accelerar els canvis en la percepció de les cures que es proporcionen a la gent gran, en general, al nostre país i ha posat de manifest l’existència d’una discriminació real sobre la base de la representació d’aquestes com una càrrega per al sistema. Tan evident és aquesta discriminació que té un nom propi: edatisme o discriminació per l’edat. Estem molt preocupats per l’impacte de la COVID-19 entre la gent gran i entre els més vulnerables: els grans amb dependència i els seus familiars cuidadors, però la pandèmia només ha tret a la llum un problema que ja existia i al què s’ha anat donant llargues: la situació de la dependència a Espanya, mancada de la voluntat política necessària per afrontar les seves alarmants conseqüències en les persones. Si la discriminació per l’edat o edatisme és una etiqueta estigmatitzant de la persona, la demència i l’Alzheimer amplien l’estigma a tot el cercle familiar. Tot i que no és privatiu dels majors de 65 anys, l’edat és la causa principal de l’Alzheimer, que afecta el 7% de les persones de més de 65 anys i a el 50% de les que tenen més de 85. Això significa al voltant de 1.200.000 persones al nostre país, als que hem d’afegir a les persones cuidadores com afectades directes també elles per les conseqüències de la malaltia. Tot unit suma al voltant de 5.000.000 de persones afectades a l’Estat espanyol (si considerem una persona cuidadora per cada vuit hores d’atenció al pacient amb Alzheimer). Des CEAFA instem a les administracions a prendre la iniciativa per resoldre un problema que ja no podem obviar: l’impacte de la dependència i l’Alzheimer en el benestar, la dignitat i la qualitat de vida d’un nombrós grup de ciutadans i, sobretot, ciutadanes -l’Alzheimer és una malaltia en la qual preval el gènere femení tant entre els pacients com entre les persones cuidadores-. Per tot això, CEAFA sol·licita: – Impulsar i dotar pressupostàriament el Pla Nacional (Integral) d’Alzheimer (PNA), que ja ha estat aprovat pels Consells Territorial de Serveis Socials i de el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència i pel Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut. – Crear un negociat específic de Serveis Socials que, de manera transversal i integral, s’ocupi de les conseqüències derivades de la dependència associada a l’Alzheimer i les demències en tots aquells aspectes que la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de la Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència deixa fora de la seva competència. – Complir amb els compromisos de finançament de la Llei de Dependència. – Garantir la coordinació real i eficient dels sistemes públics d’atenció social i sanitària. – Incorporar CEAFA en els processos de presa de decisions, per tal d’integrar el vast coneixement i experiència en dependència de l’Organització des d’una perspectiva integral i transversal.
Roda de premsa de FAFAC i el Mossos d’Equadra per alertar sobre els riscos de les persones amb Alzheimer durant el confinament
Els Mossos d’Esquadra i la FAFAC alerten de l’increment dels riscos de les persones amb d’Alzheimer arran del confinament . Amb l’objectiu de millorar la seguretat de les persones vulnerables, s’impulsen accions de prevenció i s’intensifica el treball transversal amb institucions que treballen amb aquests col·lectius, comunitats de veïns i comerciants . Amb l’inici de les mesures de desconfinament gradual, s’ha detectat un augment de persones grans que es desorienten i es perden, un 50% per cent de les quals són persones amb Alzheimer . Inma Fernández, Presidenta de FAFAC ha reclamat la reobertura dels centres de dies per tornar a la zona de confort i rutina i evitar riscos. . L’entorn veïnal i la xarxa de comerços es converteixen en radars per detectar possibles situacions de risc que pateix aquest col·lectiu La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la Federació de Familiars Malalts d’Alzheimer (FAFAC) alerten que durant el període de confinament per la pandèmia de la COVID-19 s’ha incrementat notablement el grau de vulnerabilitat i els riscos per a les persones amb Alzheimer. Amb l’objectiu de millorar la seguretat de les persones vulnerables, com ara les que pateixen Alzheimer o demències i als seus cuidadors/es, els Mossos d’Esquadra han augmentat les accions de prevenció amb la difusió de consells de seguretat a través de material corporatiu, treball transversal amb institucions, entitats relacionades amb aquest col·lectiu, socials i comunitats veïnals, així com el seguiment i protecció a les víctimes per adaptar-les a l’actual situació d’emergència i incrementar la percepció de seguretat. Aquestes accions estan incloses en el Pla de contingència per garantir la seguretat de les víctimes de violència masclista i domèstica, i de les persones vulnerables en el marc de l’aplicació de les mesures excepcionals de confinament decretades. L’actual situació de confinament ha provocat efectes en el conjunt de la població que s’han fet més evidents en el cas de persones amb patologies cognitives com l’Alzheimer o les demències. En aquest sentit cal destacar que en fases no avançades de la malaltia tenen rutines molt marcades que els permeten reconèixer el seu entorn immediat i que les circumstàncies actuals han modificat la qual cosa els ha suposat dificultats afegides. De manera sobtada aquestes persones s’han trobat que la fesomia del seu barri s’havia alterat, que molts comerços havien tancat, que hi havia menys gent al carrer i que molta de la que hi havia duia mascareta i guants. Vigilar l’entorn i evitar les relacions amb desconeguts És per això que aquesta realitat ha afavorit que apareguessin una sèrie d’oportunistes que han aprofitat l’ocasió per mirar de treure’n profit a costa d’aquest col·lectiu en situació de vulnerabilitat. S’han donat casos de desconeguts que han detectat persones amb d’Alzheimer al carrer i que s’hi han apropat amb la suposada intenció d’ajudar-los a fer la compra o encàrrecs quan en realitat el seu propòsit era guanyar-se’n la confiança per aconseguir entrar al seu domicili per apropiar-se d’objectes de valor o d’acompanyar-los al caixer per treure diners del compte bancari. En aquests casos, davant la sospita que una persona pot ser víctima de fets delictius s’ha de posar immediatament en coneixement de la policia i aportar el màxim d’informació possible. Hi ha altres situacions que han provocat canvis en el dia a dia d’aquestes persones com el fet de dur mascareta i guants que no són capaços d’incorporar a la seva quotidianitat. D’altra banda s’han donat alguns casos de ciutadans que els han increpat per no mantenir la distància física recomanada per les autoritats sanitàries o justament per no dur la mascareta. A aquesta conjuntura adversa cal afegir-hi el fet que alguns familiars d’aquestes persones no els han pogut fer l’acompanyament per a l’adaptació a aquesta realitat canviant perquè havien de treballar. Més dificultats per orientar-se amb risc de perdre’s També s’ha detectat que després de mesos d’aïllament i, per tant, de no tenir contacte amb l’exterior, aquestes persones tenen més dificultats a l’hora d’orientar-se i en aquests moments els perills de perdre’s augmenta notablement i el nombre de denúncies per desaparicions pot créixer a mesura que avancin les fases de desconfinament. Els Mossos d’Esquadra han detectat que amb la nova fase de desescalada gradual, en què les persones grans ja poden sortir al carrer en les seves franges horàries, s’estan produint més pèrdues i que almenys en un 50% es tracta de persones amb Alzheimer. Per tot això els Mossos d’Esquadra i la FAFAC s’impulsen tot un seguit de mesures, de consells de seguretat i pautes d’actuació adreçats sobretot a familiars, cuidadors/es, amics i la xarxa veïnal que hi conviu habitualment, amb la finalitat d’ajudar-los a superar les fases del desconfinament que queden sense que els suposi un problema afegit i per tal de millorar la seva seguretat: Dins del domicili: Cal anar en compte amb les trucades telefòniques que ofereixen serveis no contractats prèviament o ofertes aparentment avantatjoses al darrere de les quals hi pot haver estafes. En aquest cas, cal prendre mesures per tal que aquestes persones no gestionin directament cap d’aquestes trucades o serveis No s’ha de permetre mai que al domicili hi accedeixin desconeguts ja que hi ha un risc elevat que es produeixin enganys o furts En les fases inicials de la malaltia, es recomana l’ús de les tecnologies per mantenir un contacte permanent amb els familiars que pateixen la malaltia a través de videotrucades. D’aquesta manera es pot saber quin és seu estat de salut i detectar si en l’entorn immediat hi ha algun canvi que pugui cridar l’atenció Fora del domicili El malalt ha de dur sempre al damunt el document d’identitat per casos en què es desorienti i es pugui perdre. A més cal que porti la documentació relativa a la malaltia per quan surti fora de les franges horàries establertes És important que porti la polsera QR identificativa dels Mossos d’Esquadra i la FAFAC.(aquesta polsera és pot adquirir
Exercicis físics a casa per a les persones amb Alzheimer
El confinament precipita l’avenç de l’Alzheimer, pel que és molt important reforçar els estímuls i intentar mantenir les activitats que les persones amb Alzheimer realitzaven abans del brot de la Covid-19. Aquí us deixem una sèrie de propostes per exercitar físicament a les persones amb Alzheimer i evitar que la malaltia progressi amb més intensitat. 1. Coordinació de moviments. Aquest exercici a més d’accionar la part locomotora del cos, també ajuda a millorar la memòria. La persona asseguda en una cadira haurà de mantenir les seves mans sobre el genoll. Després passarà ràpidament a tocar-se l’espatlla, posteriorment el cap i acabarà la primera sèrie estirant els braços cap al damunt. Hauran de repetir aquest procés totes les vegades que sigui possible durant dos minuts. 2. Punt d’equilibri. La persona amb Alzheimer s’ha de situar de peu enfront d’una cadira per a recolzar-se. Haurà de posar un peu davant de l’altre, en una filera, i haurà de mantenir l’equilibri almenys un minut. Es recomana mirar un punt fix i la persona no ha d’intentar no recolzar-se a la cadira, llevat que sigui imprescindible per una imminent caiguda. 3. Braços i abdomen. Amb l’objectiu de treballar aquestes dues parts del cos, la persona haurà de subjectar amb cada braç una ampolla de 0,5 L d’aigua. La posició dels braços han d’estar lleugerament flexionats i mentre es manté el cap alt es realitzaran rotacions amb l’abdomen. Es realitzaran 3 sèries de 20 repeticions. 4. Força a les cames i millor resistència. Mentre la persona està asseguda ha de col·locar les seves mans sobre el melic. I l’exercici consistirà a aixecar els genolls fins a les mans, d’una en una. L’exercici ha de realitzar-se durant 30 segons i 4 vegades amb un petit descans entre cada vegada.