Fafac Respon

Autor: 4dm1n

Ictus: signes i símptomes

Consells a càrrec del nostre fisioterapèuta Joel Godino Gutiérrez. Podeu descarregar-ne el PDF aquí

Cuidadors en Nadal. Estratègies per a gaudir de les festes.

Ja estem una altra vegada en aquesta època de l’any. Fa fred, arriben les festes i tothom sembla anar d’un costat per a un altre intentant tenir-lo tot fet. És una època emocionant, però també estressant per als cuidadors, que poden sentir-se aclaparats per tot el que han de fer perquè els seus éssers estimats amb demència gaudeixin d’aquestes festes. Les vacances poden ser una època difícil per als cuidadors Les vacances poden ser un moment difícil per als cuidadors. Sovint se senten culpables per absentar-se del treball o deixar sol al seu ser estimat, sobretot durant les vacances. Poden preocupar-se per com li va al seu ser estimat sense ells, o per si ha caigut i ningú era allà per a agafar-lo. A més, els cuidadors també poden sentir-se aïllats d’amics i familiars que no entenen el que significa ser cuidador. No t’aïllis del món que t’envolta Pot ser fàcil fer-lo quan es cuida a un ser estimat, però també és important no perdre’s a un mateix en el procés. Necessitaràs temps per a allunyar-te de les teves responsabilitats i obligacions com a cuidador. Les vacances són una bona oportunitat per a això perquè solen ser ocasions festives en les quals la gent es reuneix amb amics i familiars, la qual cosa pot ajudar-te a aixecar l’ànim encara que només sigui temporalment. Si és possible, intenta sortir de casa almenys una vegada cada un o dos dies durant aquesta època de l’any, encara que només sigui per a fer un volt al barri o fer alguns encàrrecs en botigues o comerços locals prop d’on vius (o fins i tot més lluny). D’aquesta manera, tant tu com qui necessita l’ajuda d’una altra persona, disposareu d’espai suficient perquè ningú se senti atabalat per una altra persona amb massa freqüència durant aquests dies previs a la mateixa nit de Nadal. Cuida’t primer, descansa molt i menja bé Encara que cuidar dels altres és una cosa meravellosa, és important que també et cuidis durant aquesta època tan atrafegada. · Descansa molt i menja bé. Encara que només sigui una hora al dia, assegura’t que tens temps lliure per a recarregar les piles i tornar a centrar-te en les coses que més importen en la vida. · Cuida’t física, emocionalment i espiritualment, assegurant-te que tens cobertes les teves necessitats bàsiques: somni, menjar i aigua (i fins i tot una mica d’oci). Assegura’t que aquestes coses són el primer abans d’ocupar-te de les necessitats dels altres. · Sigues amable amb tu mateix: permet-te (i fins i tot anima’t) a dir que no quan sigui necessari, no et castiguis per petits errors o fracassos, sigues amable amb els qui no sempre estan en el seu millor moment a causa d’una malaltia o a l’estrès dels preparatius nadalencs. Recorda’t de donar-te permís per a gaudir també de la temporada Recorda’t de permetre’t a tu també gaudir de l’estació. És fàcil deixar-se portar per la cura dels altres i oblidar que un també necessita cures. No cal avergonyir-se per prendre’s un descans de les responsabilitats, sigui un dia o unes setmanes. Tampoc has de sentir-te culpable per demanar ajuda, hi ha moltes persones a les quals els encantaria tenir l’oportunitat de tirar una mà durant aquesta època de l’any tan atrafegada. No hi ha cap raó per la qual no puguis passar-ho bé durant les vacances. Només has de planificar-ho amb antelació, disposar de temps suficient i assegurar-te que el primer és cuidar de tu mateix. Si fas aquestes coses, podràs gaudir del Nadal amb el teu ser estimat amb demència o malaltia d’Alzheimer sense sentir-te estressat o aclaparat per tots els preparatius per al gran dia.

El ritme del cervell. Delta, Theta, Alfa, Beta i Gamma.

El cervell humà és el sistema més complex de l’univers conegut. Està format per milers de milions de neurones i cèl·lules que treballen juntes per a crear un òrgan capaç de processar informació, emmagatzemar records, controlar el comportament i ajudar-nos a pensar. Els científics fa dècades que estudien el funcionament d’aquest òrgan, però encara no comprenen del tot com processa la informació. Una pregunta segueix sense resposta: Com es relacionen els diferents tipus d’ones cerebrals amb els diferents estats de consciència? En aquest article tractarem el que els científics saben fins ara sobre aquestes freqüències i per què són fascinants. És important conèixer la gamma d’ones cerebrals, però també entendre que no són una mesura independent de la cognició La cognició no és només una funció de l’activitat cerebral. Depèn d’altres factors com la personalitat, l’entorn i l’educació. Les ones cerebrals no són una mesura independent de la cognició perquè poden veure’s afectades per moltes coses a més de l’edat o l’experiència (com l’estrès). Està molt bé si vols saber més sobre la teva pròpia activitat cerebral i com es relaciona amb els diferents estats de consciència, no obstant això, hi ha molts factors que determinen el bé que et trobes en un moment donat, i aquests factors van més enllà de mesurar l’activitat elèctrica del teu cap. Ondas Delta En entrar en un somni més profund, les ones cerebrals s’alenteixen. Les ones delta són les més lentes de totes i s’observen durant la relaxació profunda i el somni reparador. Les ones delta també es coneixen com l’estat de repòs o la línia de base del cervell. Les ones delta no són presents durant la son REM (moviment ocular ràpid), sinó que apareixen durant les fases 3 i 4 no REM, que constitueixen aproximadament el 50% del nostre temps total de somni. Ondas Theta Les ones theta són presents durant la meditació, la relaxació profunda i la hipnosi. També s’observen en la son REM. Aquestes ones s’associen amb la creativitat i la perspicàcia. Ondas Alfa Les ones alfa són presents durant la meditació, el descans i el somni amb ones theta. També s’observen durant períodes de baixa ansietat i concentració. Les ones alfa indiquen un estat mental tranquil i una actitud relaxada. Ondas Beta Les ones beta són les ones cerebrals més ràpides i estan associades a l’activitat mental. Poden observar-se en una gran varietat d’animals, inclosos els éssers humans. Les ones beta són presents quan una persona està desperta i alerta, en la resolució de problemes, l’aprenentatge i la memòria. Ondas Gamma Les ones gamma són les ones cerebrals més ràpides i també les més fortes. Les ones gamma estan associades al processament cognitiu d’alt nivell, com l’atenció, l’aprenentatge, la memòria i la resolució de problemes. Les oscil·lacions gamma en el cervell semblen estar associades a diverses funcions, com la memòria de treball i el control de l’atenció. El cervell és un sistema complex El cervell és un sistema complex, i és important comprendre el seu abast i varietat. Les ones cerebrals no són una mesura independent de la cognició, sinó una mesura indirecta de l’activitat cerebral. Les ones cerebrals són importants per a la funció cognitiva, però només si els hi pares atenció. Si notes que les teves ones cerebrals s’alenteixen o acceleren, pots ser més conscient del teu estat mental i canviar-lo en conseqüència. Si vols potenciar la creativitat o concentrar-te en una cosa concreta (com escriure), prova de meditar durant 15 minuts abans de fer-ho. Queda clar que el cervell és un sistema complex. Hi ha molts tipus diferents d’ones que poden mesurar-se en el cervell, cadascuna amb la seva pròpia funció i freqüència. Les més comunes són les ones delta, theta, alfa i beta. Les ones gamma són menys conegudes, però també molt importants per a la cognició.

La memòria emocional en la demència

La demència és una malaltia que afecta milions de persones cada any. Pot treure a algú la capacitat de recordar informació antiga, però deixar intacta la capacitat de recordar vells records. Això pot provocar comportaments molt inquietants en els pacients amb demència, així com confusió en els seus cuidadors i familiars. Entendre com funciona la memòria emocional pot ajudar-te a gestionar millor les necessitats i sentiments del teu ser estimat al llarg de la seva malaltia. La memòria emocional és una forma de memòria que inclou sentiments i emocions, així com pensaments i accions que es recorden típicament amb emoció La memòria emocional és una forma de memòria a llarg termini que inclou sentiments i emocions, així com pensaments i accions que solen recordar-se amb emoció. És diferent de la memòria factual, que consisteix en informació emmagatzemada en el cervell sense un component emocional. La memòria emocional pot considerar-se una representació interna d’esdeveniments viscuts per una altra persona o per un mateix. Aquests esdeveniments poden ser reals o imaginaris (per exemple, en somni). Els successos carregats d’emoció solen recordar-se millor que els neutres perquè són més interessants, emocionants o aterridors i, per tant, més fàcils de codificar a llarg termini. Les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer solen perdre la capacitat de recordar informació nova, però conserven la seva capacitat de recordar informació antiga Això pot resultar frustrant per als cuidadors que volen ajudar-los recordant-los coses que van ocórrer recentment. És possible que el pacient no pugui recordar res d’una visita recent de familiars o amics, però encara podrà dir-li què va sopar anit (o fins i tot la setmana passada). Aquest tipus de pèrdua de memòria és habitual a mesura que avança la malaltia d’Alzheimer i no és necessàriament un indici que algú tingui demència, és només un símptoma de patir aquesta malaltia crònica. La memòria emocional és un tipus de memòria independent Pot ajudar-nos a recordar com ens sentim en el passat, de manera que puguem evitar experiències similars en el futur. Els records emocionals es formen quan experimentem emocions fortes i les associem amb esdeveniments o persones. S’ha demostrat que els records emocionals tenen molts beneficis: ens permeten predir com ens faran sentir determinades situacions, ens ajuden a recordar informació important (com a números de telèfon), ens ajuden a afrontar els factors estressants de forma més eficaç en permetre’ns accedir a estratègies d’afrontament anteriors, i el que és més important per als cuidadors: permeten a les persones amb demència que ja no reconeixen cares o llocs conservar el seu sentit de la identitat pròpia. Aquesta falta de memòria emocional és una de les raons per les quals alguns pacients es posen ansiosos i a la defensiva amb els familiars o cuidadors que intenten ajudar-los a passar el dia És una situació difícil per a tots els implicats, però hi ha maneres d’adaptar l’enfocament perquè sigui més fàcil tant per a tu com per al teu ser estimat. Si una persona amb Alzheimer ha pogut conservar algun record de la seva infància, pot resultar-li útil tornar a connectar amb aquestes experiències positives durant aquest període. Per exemple: si li agradava anar d’acampada quan era nen, intenta portar-ho d’acampada ara! Les olors i les vistes familiars poden portar-li bons records i donar-li l’oportunitat de passar una estona agradable en la natura. La capacitat de recordar les emocions és molt important en la vida diària, però ho és encara més quan algú pateix demència. La memòria emocional ens permet coordinar els nostres comportaments amb els dels altres i recordar com ens sentim en el passat per a poder evitar experiències similars en el futur. Si comprens com funciona aquest tipus de memòria, podràs ajudar al teu ser estimat en les seves tasques quotidianes, proporcionant-li suport i assegurant-te que s’alimenta prou, al mateix temps que controla els seus nivells d’ansietat.

Oferir suport als qui no volen ajuda amb la demència

Quan un ser estimat té demència, pot ser difícil saber com reaccionar. Vols donar-li suport i ajudar-ho, però al mateix temps no vols encoratjar-ho o permetre-ho si rebutja el tractament o l’atenció. Com a cuidador o familiar, és important que entenguis quin tipus de suport és útil per a una persona amb demència i quin tipus no ho és. Com puc fer costat a algú que es nega a rebre ajuda per a la seva demència? Quan un ser estimat rebutja ajuda per patir demència, pot resultar difícil saber com donar-li suport. El millor que pots fer pel teu ser estimat és ser pacient i comprensiu. Pot ser que no vulguin ajuda perquè senten que estan perdent la seva independència o perquè no volen que els altres vegin que els passa alguna cosa. Què haig de fer si insisteixen que estan bé? Si el teu ser estimat insisteix que està bé i saps que no ho està, pot ser una situació difícil. Vols oferir-li suport i ajudar-lo a superar aquest moment difícil, però al mateix temps no vols que senti que s’ignoren les seves preocupacions. Escolta les seves preocupacions. És possible que el teu ser estimat tingui moltes preocupacions sobre la demència o fins i tot una sola gran preocupació que continua sorgint en les converses amb ell. És important que l’escoltis atentament per a entendre el que necessita de tu i la millor manera d’ajudar-lo a abordar aquestes preocupacions de manera útil. Pots continuar sent un bon amic i un familiar comprensiu, encara que el teu ser estimat no vulgui ajuda amb l’Alzheimer Estar al seu costat. No has de fer res especial: amb ser aquí és suficient. Pot ser que la persona amb Alzheimer no et reconegui o no et recordi en absolut, però sabrà que algú va ser aquí quan les coses es van posar difícils. Escolta sense jutjar quan et diguin que no volen ajuda amb la demència. No intentis convèncer-los en cas contrari, en el seu lloc, escolta atentament sense interrompre ni rebatre el que diuen. És important entendre l’experiència de la persona amb la seva malaltia La persona pot estar enfadada, frustrada o disgustada per la seva malaltia. Aquesta és una reacció normal a la demència i has de respondre-li com ho faries normalment. Esperem que seguint aquests consells puguis fer costat millor al teu ser volgut amb demència. Recorda que no sols és important per al pacient, sinó també per als seus familiars i amics. Tenir a algú en la teva vida que entengui pel que estàs passant pot marcar la diferència, així que no dubtis a contactar amb la teva AFA més pròxima si necessites ajuda o simplement vols que algú t’escolti.

Beneficis de l’activitat física en les persones grans

A mesura que envellim, és important mantenir-nos actius. L’activitat física pot ajudar a mantenir la força muscular, la flexibilitat i l’equilibri. També pot millorar els nivells d’energia i l’estat d’ànim de les persones grans. L’activitat física pot millorar la salut en general L’activitat física és bona per al cor. Enforteix els músculs, que bomben millor la sang. Això pot reduir la tensió arterial i el colesterol, que són factors de risc de cardiopaties i accidents cerebrovasculars. L’activitat física també ajuda a mantenir un pes saludable cremant calories que d’una altra manera s’haurien emmagatzemat en forma de greix. L’activitat física regular també augmenta els nivells de colesterol HDL (“bo”) i redueix els nivells de colesterol LDL (“dolent”) en l’organisme, tots dos canvis redueixen les probabilitats que s’acumuli placa a l’interior de les artèries. L’activitat física també pot millorar l’estat d’ànim i la memòria de les persones grans amb deterioració cognitiva lleu (DCL). La deterioració cognitiva lleu és un estadi intermedi entre la deterioració normal de la funció mental relacionat amb l’edat i la demència. Les persones amb deterioració cognitiva lleu poden experimentar problemes com falta de memòria o problemes de concentració en les tasques que tenen entre mans, però encara no compleixen els requisits per a ser diagnosticades d’Alzheimer en tota regla segons els criteris de diagnòstic actuals. L’activitat física pot ajudar a alentir la progressió de la malaltia d’Alzheimer Les recerques suggereixen que l’activitat física pot ajudar a alentir la progressió de la malaltia d’Alzheimer. S’ha demostrat que l’exercici aeròbic millora la funció cognitiva, que és una de les primeres coses que es veuen afectades per l’Alzheimer. L’activitat física també ajuda a reduir l’estrès i la depressió, que poden ser comunes en les persones amb demència. Els estudis han demostrat que les persones que fan activitat física amb regularitat tenen menys risc de desenvolupar demència que les que no fan suficient exercici. L’activitat física pot reduir el risc de caigudes en les persones grans Les caigudes són una de les principals causes de lesions i mortalitat en les persones grans. El risc de caigudes augmenta amb l’edat, però també és major per a les persones que tenen problemes d’equilibri o de visió. L’activitat física pot ajudar a reduir el risc de caigudes en millorar la força, la flexibilitat i l’equilibri. També ajuda a mantenir un pes saludable, la qual cosa redueix el risc d’altres malalties que augmenten la probabilitat de caigudes (com l’osteoporosi). Els adults físicament actius viuen més temps i amb millor salut El que és clar és que l’activitat física té molts beneficis per als adults grans. Pot ajudar-los a mantenir la seva independència i qualitat de vida, així com a reduir el risc de desenvolupar malalties cròniques com la diabetis o la demència. Si et preocupa la quantitat d’activitat que el teu ser estimat realitza cada dia, parla amb ell o ella sobre la possibilitat d’iniciar junts un programa d’exercici. Pot ser que fins i tot li vingui de gust participar.

Com afecta l’Alzheimer al cervell

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia progressiva que afecta el cervell. Es caracteritza per pèrdua de memòria, canvis de personalitat i problemes de llenguatge, judici i raonament. L’Alzheimer afecta la capacitat de funcionament del cervell És una malaltia progressiva, cosa que significa que empitjora amb el temps. A mesura que avança, pot tenir problemes per a recordar informació i resoldre problemes. La malaltia pot afectar qualsevol part del cos, inclosos els músculs i la pell. Però el més freqüent és que afecti àrees com la memòria, la capacitat de pensar (raonar o planificar), la capacitat lingüística (parlar), el judici, la capacitat per a resoldre problemes i la presa de decisions. Els símptomes de l’Alzheimer poden variar d’una persona a una altra Algunes persones tenen dificultats per a recordar esdeveniments recents, mentre que unes altres tenen problemes per a recordar detalls de la seva vida actual. Algunes persones obliden on posen les coses, mentre que unes altres tenen problemes per a fer tasques més complexes, com pagar factures o cuinar. La pèrdua de memòria és un dels primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer La pèrdua de memòria és un dels primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer, però també pot ser símptoma d’altres malalties. Si tu o un ser estimat sofreix pèrdua de memòria, és important que parleu amb el vostre metge sobre quina pot ser la causa i com tractar-la. La pèrdua de memòria és un símptoma de la fase inicial de la malaltia d’Alzheimer, cosa que significa que afecta persones a les quals se’ls ha diagnosticat la malaltia, però que encara no han desenvolupat símptomes addicionals, com a dificultat per a parlar o fer tasques rutinàries (el que es denomina “deterioració cognitiva lleu”). La pèrdua de memòria en aquesta fase pot no ser perceptible durant anys perquè, de totes maneres, moltes persones tenen problemes per a recordar coses com a números de telèfon o direccions a mesura que envelleixen. Les persones amb Alzheimer en fase inicial poden tenir problemes per a trobar les paraules adequades o per a completar frases La capacitat de trobar les paraules adequades en parlar o escriure és una de les primeres coses que desapareixen en la malaltia d’Alzheimer. És possible que tingui problemes per a completar frases, i fins i tot si aconsegueix dir-les, pot ser que no tinguin sentit. Les persones amb Alzheimer en fase inicial poden tenir dificultats per a conversar amb unes altres perquè no poden seguir el que diuen els altres ni seguir el fil de la conversa. També poden tenir problemes per a llegir en veu alta o escriure frases senzilles com “Ara me’n vaig a casa”. Les persones amb demència poden confondre’s amb dates i hores i amb la seqüència dels esdeveniments de la seva vida, poden tenir dificultats per a recordar el que han fet fa uns minuts, però poden recordar esdeveniments de fa dècades com si haguessin ocorregut ahir. La detecció precoç i la intervenció són fonamentals per a controlar la malaltia d’Alzheimer El diagnòstic precoç pot retardar l’aparició dels símptomes, alentir la seva progressió i millorar la qualitat de vida. També pot reduir la necessitat de cures més costoses en el futur. Com més aviat millor sàpiga si pateix Alzheimer o una altra forma de demència, més possibilitats tindrem d’evitar que empitjori, i tindràs temps de planificar amb la teva família perquè estigueu preparats quan les coses canviïn. Esperem que aquest article t’hagi ajudat a comprendre què és l’Alzheimer i com afecta el cervell. Si tu mateix o algú que coneixes experimenta símptomes, t’animem que busquis atenció mèdica al més aviat possible. La detecció i intervenció primerenca són fonamentals per a controlar la malaltia d’Alzheimer i alentir la seva progressió.