La FAFAC posa en marxa la campanya de prevenció de la salut cerebral “Cuida el teu cervell”
Durant tot el mes de setembre, la Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer de Catalunya (FAFAC) durà a terme revisions gratuïtes per la detecció precoç de l’Alzheimer. Les persones que desitgin obtenir una valoració del seu funcionament cognitiu es poden dirigir a les Associacions de Familiars de malalts d’Alzheimer de Barcelona, Maresme, Bages, Beguedà, Moianès, Solsonès, Reus, Martorell, Terres de l’Ebre, Gavà i Sant Cugat. Aprofitant que setembre és el mes de l’Alzheimer, des de la Federació d’Associacions de Familiars de malalts d’Alzheimer de Catalunya (FAFAC) s’ha posat en marxa una campanya de prevenció de la salut cerebral, amb l’objectiu principal de prevenir el deteriorament cognitiu. Dins d’aquest projecte es facilita l’accés a serveis de valoració neuropsicològica, posant a disposició del públic general eines de diagnòstic que puguin detectar possibles anormalitats en el funcionament cognitiu i poder remetre’ls a professionals mèdics i equips professionals. A més, aquest projecte ens permet poder registrar aspectes sociodemogràfics dels habitants de Catalunya, per poder determinar les necessitats i situació actual dels seus habitants en relació a les malalties neurodegeneratives i en concret a la Malaltia d’Alzheimer. Perquè si revisem periòdicament com funciona el nostre cos, per què no valorem periòdicament com funciona el nostre cervell?
La Taula del Tercer Sector viatja a Brussel·les
El 26 i 27 de novembre, la Taula del Tercer Sector viatja a Brussel·les per reunir-se al Parlament Europeu amb diversos eurodiputats i responsables polítics: l’eurodiputat Josep Maria Terricabras, la responsable del FSE a Espanya, Emma Toledano i la delegada del Govern a la UE. A més, també s’han concertat reunions amb Social Services Europe, amb ENIL (Eureopan Network on Independent Living), EPAN i CIRÉ. Meritxell Milian, membre de la Junta Directiva, ha assistit en representació de la FAFAC. 02/04/2019
Un pas més cap a la igualtat: els cuidadors no professionals podran cotitzar a la Seguretat Social
Fa tretze anys, l’any 2007, a Espanya es va publicar la LO 3/2007 per a la igualtat entre dones i homes, però els resultats van ser força discrets, i per tant no s’ha pogut garantir l’efectivitat de la igualtat de tracte entre homes i dones en l’àmbit laboral. És per això que el Gobierno de España ha elaborat la nova llei en matèria d’ocupació. El darrer dijous 7 de març es va publicar en el BOE (Boletín Oficial del Estado) el Real Decreto-ley 6/2019, de 1 de marzo, de medidas urgentes para garantia de la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y Hombres en el empleo y la ocupación. Aquesta llei afecta al nostre col·lectiu, principalment en dos aspectes: Per una banda, l’article 1 de la llei prèviament citada pretén estendre l’exigència de redacció dels plans d’igualtat a empreses de 50 o més treballadors. D’aquesta manera s’obliga a inscriure els mateixos en el registre que es desenvoluparà reglamentàriament. Aquestes empreses de les quals parlem hauran d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat que serà objecte de negociació. Els plans d’igualtat tindran un conjunt de mesures avaluables dirigides a remoure els obstacles que impedeixen i dificulten la igualtat efectiva entre els homes i les dones dins d’una mateixa empresa. D’altra banda, l’article 4 de la llei en qüestió regula la recuperació del finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència a càrrec de la Administración General del Estado. Amb això, el que es posa en relleu és la figura del cuidador no professional de persones en situació de dependència, ja que molts cops es troba en la crítica situació de deixar de banda el seu lloc de treball, i en conseqüència interromp la seva cotització a la Seguretat Social. Gràcies a això, la quota que haurien d’abonar els cuidadors no professionals d’una persona que tingui reconeguda una prestació per dependència quedarà a càrrec de la Administración General del Estado.
Ballar amb l’Alzheimer per retrobar les emocions
La FAFAC impulsa tallers de dansateràpia com a tractament no farmacològic En la llista d’activitats terapèutiques per a persones afectades amb Alzheimer cal afegir també la dansateràpia. La FAFAC ha impulsat uns tallers de dansa i moviment que s’han impartit al llarg del mes de juny en les seves diferents associacions. Són molts els beneficis d’aquest tractament no farmacològic en la lluita contra la demència: poden ajudar a frenar l’avenç de la malaltia, allarguen l’autonomia de les persones afectades, mantenen vives les seves capacitats cognitives i afavoreixen el lligam social. Els tallers de la FAFAC han anat a càrrec de la Marina Rojas, titulada pel Conservatori Professional de Dansa de Lugo en la especialitat de Dansa Contemporànea i actualment en formació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Tot i que les capacitats cognitives estan greument alterades per la malaltia, la memòria sensorial -afectiva i corporal- està molt viva en totes les fases de l’Alzheimer. I per això és necessari estimular-la a través d’aquest tipus d’activitats. A més a més, la dansateràpia afavoreix la presa de consciència corporal, conserva la espontaneïtat i permet la participació intergeneracional, ja que en els tallers hi participen també joves ballarins. Així mateix redueix el nivell d’estrès, la qual cosa repercuteix en positiu en l’autoestima de la persona i de la seva consciència corporal. En definitiva, a mesura que l’Alzhéimer esborra la memòria, hi ha una cosa que encara li permet gaudir del present a la persona: les emocions. I a través d’aquests tallers terapèutics es propicien formes alternatives de comunicació que milloren l’adaptació al medi i augmenten el benestar de la persona.
Política de cookies
A la FAFAC vetllem per la privacitat dels visitants dels nostres webs i treballem perquè qualsevol informació que recopilem sobre la vostra interacció amb aquests es faci de forma transparent i segura. Per això, a continuació us expliquem quines galetes utilitzem i de quina manera ens ajuden a millorar la vostra experiència de navegació. Què són les galetes o cookies? Les galetes són petits arxius que els llocs web que visites guarden al teu ordinador simplement pel fet de visitar-los. Aquestes permeten guardar i utilitzar informació sobre la teva visita, que es pot utilitzar de diferents formes: Recordar les teves preferències de cara a futures visites. Adaptar la visualització a característiques concretes de la teva navegació. Veure com et mous pel lloc web, de cara a fer-hi millores o valorar si és complicat moure-s’hi pels visitants. Cap d’aquestes galetes s’utilitza per a identificar-te personalment, només estan encarades a fer-te un lloc a mida i treure’n estadístiques. TIPUS DE GALETES Segons l’emissor, la finalitat i el temps que es conserven les galetes, n’hi ha de diferents tipus: Segons qui gestioni el domini o servei des d’on s’envien les galetes i tracti les dades que s’obtinguin, es poden distingir dos tipus: galetes pròpies, és a dir, que crea el propi web que visites, i galetes de tercers, o sigui, d’entitats externes que les creen perquè el web que estàs visitant els ho ha sol·licitat. Segons el termini de temps que romanguin emmagatzemades en el teu navegador, es poden tractar de galetes de sessió, que desapareixen un cop tanques el navegador, o galetes persistents, que es conserven fins a la propera visita que facis al lloc web. Segons la finalitat per la qual s’utilitzin les dades obtingudes, existeixen les galetes tècniques, que guarden configuracions concretes del teu navegador (com la mida de l’espai útil per navegar), galetes de personalització, que es centren en preferències pròpies de la teva visita (com quin idioma has escollit), galetes d’anàlisi, galetes publicitàries i galetes de publicitat comportamental, que et mostren un anunci o un altre a partir de les dades que obtenen de la teva navegació). QUINES GALETES UTILITZEM A LA WEB DE L’AFAB? Al nostres webs hi trobaràs tant galetes inserides directament per nosaltres, com galetes inserides per tercers. Cada lloc web inclou una explicació sobre les que utilitza específicament. Les trobaràs detallades als següents apartats. GALETES DE TERCERS AL WEB DE L’AFAB Fem servir galetes de Google Tag Manager únicament per fer un seguiment d’estadístiques d’ús anònimes i no recopilem cap informació personal que es pugui utilitzar per identificar-te. Això ens ajuda a analitzar dades sobre l’ús de la pàgina web i millorar el nostre lloc web per adaptar-lo a les teves necessitats. La biblioteca JavaScript analytics.js forma part d’Universal Analytics i usa una sola galeta pròpia per distingir als usuaris únics i limitar el percentatge de sol·licituds. Amb gtag.js i analytics.js no cal configurar galetes per transmetre dades a Google Analytics. Les biblioteques gtag.js i analytics.js configuren les següents galetes: Galeta Origen Funció Caducitat _ga Google Tag Manager S’utilitza per distingir els usuaris quan recopila informació sobre visites de pàgines. Aquesta galeta ens ajuda a identificar les àrees web que cal millorar. No permet que identifiquem l’usuari personalment perquè no es fa cap seguiment de dades ni dades personals. 2 anys _gid Google Tag Manager S’utilitza per distingir els usuaris quan recopila informació sobre visites de pàgines. Aquesta galeta ens ajuda a identificar les àrees web que cal millorar. No permet que identifiquem l’usuari personalment perquè no es fa cap seguiment de dades ni dades personals. 24 hores _gali Google Analytics S’utilitza per especificar el país de l’usuari. 1 minut _dc_gtm_UA-47559636-1 Google Analytics Distingeix els usuaris i esdeveniments del lloc web i analitza com interactuen els usuaris amb el nostre lloc web. Les dades dels usuaris rastreades són anònimes. 10 minuts GALETES PRÒPIES AL WEB DE L’AFAB Fem servir galetes pròpies que serveixen per facilitar la correcta navegació en el lloc web, així com per assegurar que el contingut dels mateixos es carrega eficaçment. Les galetes pròpies són aquestes: Galeta Origen Funció Caducitat wire Própia-gestor de continguts S’utilitza per distingir els usuaris quan recopila informació sobre visites de pàgines. Aquesta galeta ens ajuda a identificar les àrees web que cal millorar. No permet que identifiquem l’usuari personalment perquè no es fa cap seguiment de dades ni dades personals.
Informació sobre el maltractament a les persones grans
El maltractament a les persones grans es produeix quan una persona o institució, per acció, omissió o tracte negligent, causa dany o angoixa a una persona gran. Aquesta acció pot ser puntual o repetida en el temps, vulnera la integritat física, psíquica, sexual o econòmica de la persona gran i es dona quan hi ha una expectativa de confiança entre qui agredeix i la víctima. Com sé si em maltracten? Com identificar si pateixes violència Quan algú de la teva família o entorn… t’ha insultat, cridat o amenaçat, t’ha donat empentes o cops o t’ha fet mal, t’ha obligat o forçat a mantenir relacions sexuals, t’ha pressionat per modificar el testament o signar papers que no entens. Quan a casa o al centre… t’ha mancat o t’han privat de menjar o aigua, et fan passar fred o molta calor, estàs en un entorn brut i amb poca higiene, tens por de la persona que et cuida o amb qui convius, el teu entorn mostra indiferència cap a tu o et tracten com un infant o et ridiculitzen, no pots disposar dels teus ingressos lliurement Com puc protegir-me? Mesures d’autoprotecció per a persones grans Si estàs patint maltractaments: Demana ajuda i explica-ho a alguna persona de la família o de confiança. Informa’t i informa: Demana ajuda als Mossos d’Esquadra o a la policia local, als centres sanitaris (metge/essa de capçalera), als serveis socials del teu municipi o als serveis d’atenció a la gent gran. No et sentis culpable dels fets que et succeeixen. Tu no has provocat aquesta situació, només la persona que exerceix la violència n’és la responsable. Pren algunes mesures de protecció: Hi ha alguna persona que conegui la teva situació i que pugui ajudar-te? Explica-li, demana-li que t’acompanyi a buscar informació a la policia, serveis socials o centre de salut, i que t’ajudi. Intenta recordar quines agressions o situacions has patit, les dates i l’esclat de violència des del principi fins al final. Memoritza el 112 com a telèfon d’emergència que dona resposta immediata a les urgències les 24 hores del dia. Si ets víctima de maltractaments a casa, a la residència, al centre de dia o a qualsevol altre lloc Fes-ho saber a algú proper a tu. Si no et sents segur/a, demana-li que t’ajudi a trobar informació i ajuda. Informa el veïnat o persones del barri de confiança sobre la teva situació perquè en cas necessari puguin ajudar-te. Assegura’t qui és abans d’obrir la porta. Dirigeix-te als serveis socials, a la comissaria de policia o al centre sanitari del teu municipi. Els professionals t’informaran i t’ajudaran. En el cas que no puguis sortir de casa o de la residència o que no puguis desplaçar-te, truca al 112. Si sents que estàs en perill, surt del domicili. Si creus que et poden agredir, allunya’t d’objectes perillosos i ves a alguna habitació i crida per alertar el veïnat. Si t’estan agredint, protegeix-te les zones vitals (cap, coll i pit) amb algun objecte o amb les mans. Si estàs en perill, truca al 112. Si tens sospites que alguna persona gran pot estar patint maltractaments o si ets la seva persona de confiança Escolta el que la persona t’està explicant. Dona-li temps i espai per parlar sense interrupcions. No culpis la víctima del maltractament. Explica-li que no està sola i que no hi ha cap excusa per a la violència. Informa’t dels recursos disponibles i explica-li de manera clara i entenedora. Deixa que prengui les seves pròpies decisions. Ofereix-li d’acompanyar-la a la policia, al centre sanitari o a serveis socials perquè puguin ajudar-la. Memoritza el 112 com a telèfon de referència en cas d’emergència. Qui em pot ajudar? Recursos de la xarxa Telèfon d’emergències: 112 Comissaries de la policia (Mossos d’Esquadra i policia local) Centres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals Serveis socials del municipi Línia d’atenció a les dones grans en situació de violència: 900 900 120 Servei d’atenció telefònica a la gent gran (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies): 900 300 500 Establiments i serveis per a la gent gran (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies). Si presencies una situació de violència, posa’t en contacte amb el 112 i indica’ls el lloc on han tingut lloc els fets. La violència és un delicte i cal denunciar-la. Si la persona gran no pot prendre decisions perquè té alguna afectació o malaltia (per exemple, de tipus demència), informa sobre el cas qualsevol professional sanitari, de serveis socials o de la policia, o bé truca al 112.
La CEAFA fa 30 anys!
La Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) celebra el seu 30 Aniversari! El 26 de juny de 1990 va veure la llum l’entitat que, amb el pas dels temps, ha aconseguit integrar 315 Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer a través de la entitats autonòmiques membres, que continuen tenint com a objectiu donar resposta a les necessitats i interessos de tots els que conviuen amb l’Alzheimer o una altra forma de demència i les seves conseqüències, és a dir, les persones malaltes i els que les tenen cura. Amb motiu d’aquest aniversari, s’estan preparant diferents actes commemoratius que se celebraran al llarg de tot l’any, i dels quals us anirem informant puntualment… GRÀCIES a tots per acompanyar-nos al llarg de tots aquests anys: A totes les entitats autonòmiques i locals membre de CEAFA que lluiten pel col·lectiu Alzheimer A tots els socis familiars, professionals i voluntaris de les entitats membre que lluiten per millorar la qualitat de vida de les persones afectades A totes les Juntes de Govern que han format part de la història de CEAFA i a les juntes de govern de totes les entitats membre que representen a l’col·lectiu A tots els professionals de la Secretaria Tècnica de CEAFA pel seu bon fer i el compromís adquirit amb l’entitat A totes les institucions públiques i privades que ens han ajudat a aconseguir els nostres fins A totes les entitats amb les que hem creat sinergies per atendre el col·lectiu Alzheimer A tots els mitjans de comunicació que han contribuït a informar / sensibilitzar sobre la malaltia d’Alzheimer i altres demències A tots els Amics Solidaris de CEAFA i tots els donants que s’han solidaritzat amb nosaltres A tota la societat per la seva sensibilització cap al col·lectiu Alzheimer
Reivindicacions de CEAFA en el nou context COVID-19
Durant anys, la principal reivindicació de la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) ha estat l’atenció integral a les conseqüències de l’Alzheimer. Una atenció que, segons CEAFA, requereix la integració sociosanitària perquè els i les pacients d’Alzheimer rebin les cures adaptats necessaris en temps i forma. I perquè les persones cuidadores no es trobin amb un sistema ple d’obstacles a l’hora de reclamar les cures per al seu familiar i per a elles mateixes. Aquest aspecte de la integració sociosanitària, que va tenir ressò durant algun temps, s’ha vist qüestionat, separant la necessitat de cures de la necessitat d’atenció sanitària. Tal separació pot tenir lògica en altres tipus de cures, però en la dependència la sanitat i els serveis socials no són independents. Per contra, tots dos són complementaris i han d’estar perfectament sincronitzats. Si la tendència és que vagin separats, al menys, que estiguin perfectament coordinats perquè la seva descoordinació afecta la qualitat d’unes cures a les persones dependents que ja són notòriament millorables. La crisi de l’COVID-19 ha vingut a accelerar els canvis en la percepció de les cures que es proporcionen a la gent gran, en general, al nostre país i ha posat de manifest l’existència d’una discriminació real sobre la base de la representació d’aquestes com una càrrega per al sistema. Tan evident és aquesta discriminació que té un nom propi: edatisme o discriminació per l’edat. Estem molt preocupats per l’impacte de la COVID-19 entre la gent gran i entre els més vulnerables: els grans amb dependència i els seus familiars cuidadors, però la pandèmia només ha tret a la llum un problema que ja existia i al què s’ha anat donant llargues: la situació de la dependència a Espanya, mancada de la voluntat política necessària per afrontar les seves alarmants conseqüències en les persones. Si la discriminació per l’edat o edatisme és una etiqueta estigmatitzant de la persona, la demència i l’Alzheimer amplien l’estigma a tot el cercle familiar. Tot i que no és privatiu dels majors de 65 anys, l’edat és la causa principal de l’Alzheimer, que afecta el 7% de les persones de més de 65 anys i a el 50% de les que tenen més de 85. Això significa al voltant de 1.200.000 persones al nostre país, als que hem d’afegir a les persones cuidadores com afectades directes també elles per les conseqüències de la malaltia. Tot unit suma al voltant de 5.000.000 de persones afectades a l’Estat espanyol (si considerem una persona cuidadora per cada vuit hores d’atenció al pacient amb Alzheimer). Des CEAFA instem a les administracions a prendre la iniciativa per resoldre un problema que ja no podem obviar: l’impacte de la dependència i l’Alzheimer en el benestar, la dignitat i la qualitat de vida d’un nombrós grup de ciutadans i, sobretot, ciutadanes -l’Alzheimer és una malaltia en la qual preval el gènere femení tant entre els pacients com entre les persones cuidadores-. Per tot això, CEAFA sol·licita: – Impulsar i dotar pressupostàriament el Pla Nacional (Integral) d’Alzheimer (PNA), que ja ha estat aprovat pels Consells Territorial de Serveis Socials i de el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència i pel Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut. – Crear un negociat específic de Serveis Socials que, de manera transversal i integral, s’ocupi de les conseqüències derivades de la dependència associada a l’Alzheimer i les demències en tots aquells aspectes que la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de la Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència deixa fora de la seva competència. – Complir amb els compromisos de finançament de la Llei de Dependència. – Garantir la coordinació real i eficient dels sistemes públics d’atenció social i sanitària. – Incorporar CEAFA en els processos de presa de decisions, per tal d’integrar el vast coneixement i experiència en dependència de l’Organització des d’una perspectiva integral i transversal.
Roda de premsa de FAFAC i el Mossos d’Equadra per alertar sobre els riscos de les persones amb Alzheimer durant el confinament
Els Mossos d’Esquadra i la FAFAC alerten de l’increment dels riscos de les persones amb d’Alzheimer arran del confinament . Amb l’objectiu de millorar la seguretat de les persones vulnerables, s’impulsen accions de prevenció i s’intensifica el treball transversal amb institucions que treballen amb aquests col·lectius, comunitats de veïns i comerciants . Amb l’inici de les mesures de desconfinament gradual, s’ha detectat un augment de persones grans que es desorienten i es perden, un 50% per cent de les quals són persones amb Alzheimer . Inma Fernández, Presidenta de FAFAC ha reclamat la reobertura dels centres de dies per tornar a la zona de confort i rutina i evitar riscos. . L’entorn veïnal i la xarxa de comerços es converteixen en radars per detectar possibles situacions de risc que pateix aquest col·lectiu La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la Federació de Familiars Malalts d’Alzheimer (FAFAC) alerten que durant el període de confinament per la pandèmia de la COVID-19 s’ha incrementat notablement el grau de vulnerabilitat i els riscos per a les persones amb Alzheimer. Amb l’objectiu de millorar la seguretat de les persones vulnerables, com ara les que pateixen Alzheimer o demències i als seus cuidadors/es, els Mossos d’Esquadra han augmentat les accions de prevenció amb la difusió de consells de seguretat a través de material corporatiu, treball transversal amb institucions, entitats relacionades amb aquest col·lectiu, socials i comunitats veïnals, així com el seguiment i protecció a les víctimes per adaptar-les a l’actual situació d’emergència i incrementar la percepció de seguretat. Aquestes accions estan incloses en el Pla de contingència per garantir la seguretat de les víctimes de violència masclista i domèstica, i de les persones vulnerables en el marc de l’aplicació de les mesures excepcionals de confinament decretades. L’actual situació de confinament ha provocat efectes en el conjunt de la població que s’han fet més evidents en el cas de persones amb patologies cognitives com l’Alzheimer o les demències. En aquest sentit cal destacar que en fases no avançades de la malaltia tenen rutines molt marcades que els permeten reconèixer el seu entorn immediat i que les circumstàncies actuals han modificat la qual cosa els ha suposat dificultats afegides. De manera sobtada aquestes persones s’han trobat que la fesomia del seu barri s’havia alterat, que molts comerços havien tancat, que hi havia menys gent al carrer i que molta de la que hi havia duia mascareta i guants. Vigilar l’entorn i evitar les relacions amb desconeguts És per això que aquesta realitat ha afavorit que apareguessin una sèrie d’oportunistes que han aprofitat l’ocasió per mirar de treure’n profit a costa d’aquest col·lectiu en situació de vulnerabilitat. S’han donat casos de desconeguts que han detectat persones amb d’Alzheimer al carrer i que s’hi han apropat amb la suposada intenció d’ajudar-los a fer la compra o encàrrecs quan en realitat el seu propòsit era guanyar-se’n la confiança per aconseguir entrar al seu domicili per apropiar-se d’objectes de valor o d’acompanyar-los al caixer per treure diners del compte bancari. En aquests casos, davant la sospita que una persona pot ser víctima de fets delictius s’ha de posar immediatament en coneixement de la policia i aportar el màxim d’informació possible. Hi ha altres situacions que han provocat canvis en el dia a dia d’aquestes persones com el fet de dur mascareta i guants que no són capaços d’incorporar a la seva quotidianitat. D’altra banda s’han donat alguns casos de ciutadans que els han increpat per no mantenir la distància física recomanada per les autoritats sanitàries o justament per no dur la mascareta. A aquesta conjuntura adversa cal afegir-hi el fet que alguns familiars d’aquestes persones no els han pogut fer l’acompanyament per a l’adaptació a aquesta realitat canviant perquè havien de treballar. Més dificultats per orientar-se amb risc de perdre’s També s’ha detectat que després de mesos d’aïllament i, per tant, de no tenir contacte amb l’exterior, aquestes persones tenen més dificultats a l’hora d’orientar-se i en aquests moments els perills de perdre’s augmenta notablement i el nombre de denúncies per desaparicions pot créixer a mesura que avancin les fases de desconfinament. Els Mossos d’Esquadra han detectat que amb la nova fase de desescalada gradual, en què les persones grans ja poden sortir al carrer en les seves franges horàries, s’estan produint més pèrdues i que almenys en un 50% es tracta de persones amb Alzheimer. Per tot això els Mossos d’Esquadra i la FAFAC s’impulsen tot un seguit de mesures, de consells de seguretat i pautes d’actuació adreçats sobretot a familiars, cuidadors/es, amics i la xarxa veïnal que hi conviu habitualment, amb la finalitat d’ajudar-los a superar les fases del desconfinament que queden sense que els suposi un problema afegit i per tal de millorar la seva seguretat: Dins del domicili: Cal anar en compte amb les trucades telefòniques que ofereixen serveis no contractats prèviament o ofertes aparentment avantatjoses al darrere de les quals hi pot haver estafes. En aquest cas, cal prendre mesures per tal que aquestes persones no gestionin directament cap d’aquestes trucades o serveis No s’ha de permetre mai que al domicili hi accedeixin desconeguts ja que hi ha un risc elevat que es produeixin enganys o furts En les fases inicials de la malaltia, es recomana l’ús de les tecnologies per mantenir un contacte permanent amb els familiars que pateixen la malaltia a través de videotrucades. D’aquesta manera es pot saber quin és seu estat de salut i detectar si en l’entorn immediat hi ha algun canvi que pugui cridar l’atenció Fora del domicili El malalt ha de dur sempre al damunt el document d’identitat per casos en què es desorienti i es pugui perdre. A més cal que porti la documentació relativa a la malaltia per quan surti fora de les franges horàries establertes És important que porti la polsera QR identificativa dels Mossos d’Esquadra i la FAFAC.(aquesta polsera és pot adquirir
Exercicis físics a casa per a les persones amb Alzheimer
El confinament precipita l’avenç de l’Alzheimer, pel que és molt important reforçar els estímuls i intentar mantenir les activitats que les persones amb Alzheimer realitzaven abans del brot de la Covid-19. Aquí us deixem una sèrie de propostes per exercitar físicament a les persones amb Alzheimer i evitar que la malaltia progressi amb més intensitat. 1. Coordinació de moviments. Aquest exercici a més d’accionar la part locomotora del cos, també ajuda a millorar la memòria. La persona asseguda en una cadira haurà de mantenir les seves mans sobre el genoll. Després passarà ràpidament a tocar-se l’espatlla, posteriorment el cap i acabarà la primera sèrie estirant els braços cap al damunt. Hauran de repetir aquest procés totes les vegades que sigui possible durant dos minuts. 2. Punt d’equilibri. La persona amb Alzheimer s’ha de situar de peu enfront d’una cadira per a recolzar-se. Haurà de posar un peu davant de l’altre, en una filera, i haurà de mantenir l’equilibri almenys un minut. Es recomana mirar un punt fix i la persona no ha d’intentar no recolzar-se a la cadira, llevat que sigui imprescindible per una imminent caiguda. 3. Braços i abdomen. Amb l’objectiu de treballar aquestes dues parts del cos, la persona haurà de subjectar amb cada braç una ampolla de 0,5 L d’aigua. La posició dels braços han d’estar lleugerament flexionats i mentre es manté el cap alt es realitzaran rotacions amb l’abdomen. Es realitzaran 3 sèries de 20 repeticions. 4. Força a les cames i millor resistència. Mentre la persona està asseguda ha de col·locar les seves mans sobre el melic. I l’exercici consistirà a aixecar els genolls fins a les mans, d’una en una. L’exercici ha de realitzar-se durant 30 segons i 4 vegades amb un petit descans entre cada vegada.