ACTUALITAT
El poder de l’estimulació sensorial en pacients amb Alzheimer
L’Alzheimer és una malaltia que afecta una gran quantitat de persones a tot el món. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que causa pèrdua de la memòria, problemes de comunicació, canvis en la personalitat i pèrdua d’habilitats cognitives. Aquesta malaltia pot ser molt difícil de tractar, i els tractaments mèdics actuals ofereixen poques solucions. No obstant això, en els últims anys s’ha descobert que l’estimulació sensorial pot ser una eina molt útil en el tractament de l’Alzheimer. L’estimulació sensorial és un tipus de teràpia que se centra a estimular els sentits del pacient per a millorar la memòria, la comunicació i les habilitats cognitives. Com funciona l’estimulació sensorial L’estimulació sensorial funciona mitjançant l’estimulació dels sentits del pacient. Això pot incloure l’estimulació dels sentits del tacte, la vista, l’olfacte i l’oïda. Els pacients amb Alzheimer sovint tenen problemes per a processar la informació sensorial, la qual cosa pot portar a una disminució de les habilitats cognitives i una pèrdua de la memòria. En estimular els sentits del pacient, es pot ajudar a millorar aquestes habilitats i recuperar part de la funcionalitat cerebral perduda. Beneficis de l’estimulació sensorial en pacients amb Alzheimer Els estudis han demostrat que l’estimulació sensorial pot ser molt beneficiosa per als pacients amb Alzheimer. Els pacients que reben estimulació sensorial mostren un augment en la qualitat de vida, una disminució en els símptomes de la malaltia i una millora en les habilitats cognitives. A més, l’estimulació sensorial ha demostrat ser molt efectiva en la disminució dels comportaments agressius i la millora de l’estat d’ànim. Personalització de la teràpia d’estimulació sensorial Un dels factors més importants per a l’ús efectiu de l’estimulació sensorial en pacients amb Alzheimer és la personalització. Cada persona és única, i les necessitats de cada persona poden ser diferents. En personalitzar la teràpia d’estimulació sensorial per a cada pacient, es poden obtenir els millors resultats. La teràpia d’estimulació sensorial per a pacients amb Alzheimer pot ser administrada en la llar o en un entorn d’atenció mèdica. Es poden utilitzar diferents eines i tècniques per a estimular els sentits del pacient. Algunes de les tècniques comunes inclouen l’aromateràpia, la musicoteràpia, la teràpia de toc i la teràpia de moviment. Tècniques d’estimulació sensorial per al tractament de l’Alzheimer L’aromateràpia és una tècnica que fa servir olis essencials per a estimular els sentits del pacient. Els olis essencials poden ser emprats per a millorar l’estat d’ànim, alleujar l’estrès i reduir l’ansietat. La musicoteràpia fa ús de la música per a estimular els sentits del pacient. La música pot ser feta servir per a millorar l’estat d’ànim, fomentar la comunicació i reduir els comportaments agressius. La teràpia de toc fa ús de tècniques de massatge i contacte físic per a estimular els sentits del pacient. Aquesta tècnica pot ser molt efectiva per a reduir l’estrès i millorar la circulació. La teràpia de moviment fa servir exercicis físics i activitats per a estimular els sentits del pacient. Aquesta tècnica pot millorar la flexibilitat, la força i la coordinació, a més de reduir el risc de caigudes i millorar l’estat d’ànim. En conclusió, l’estimulació sensorial pot ser una eina molt efectiva en el tractament de l’Alzheimer. En personalitzar la teràpia per a cada pacient, i utilitzant tècniques com l’aromateràpia, la musicoteràpia, la teràpia de toc i la teràpia de moviment, es poden obtenir els millors resultats. Si vostè o un ser estimat pateix d’Alzheimer, consulti amb un professional de la salut sobre la possibilitat d’emprar l’estimulació sensorial com a part del seu pla de tractament.
Ajut de la Fundació “La Caixa”
Avui hem rebut de la Fundació “la Caixa”, a través de CaixaBank, un donatiu de 5.000 €, destinat al Projecte Tallers d’horticultura i jardineria social i terapèutica, que té un cost total de 6.851 €. A través d’una sèrie d’activitats a realitzar amb plantes aromàtiques, medicinals i/o comestibles es pretén optimitzar, a més a més de l’esfera social i emocional, les següents capacitats i funcions cognitives de les persones participants: · Atenció sostinguda, creant un estímul a través de les plantes durant un període de temps el més llarg possible. · Estimulació sensorial, a través de les plantes i els diferents materials i objectes utilitzats en les activitats es busca treballar els sentits de la vista, olfacte i tacte. · Psicomotricitat, totes les tasques a realitzar permetran realitzar un treball de motricitat fina i grossa i la coordinació ull-ma. · Teràpia de reminiscència, mitjançant els color, olors, sabors i textures que ens ofereixen les plantes es practicarà el reforç de la memòria i s’induirà als records de la part més instintiva i interna de la ment. El Projecte es durà a terme en les 16 AFA’s ubicades arreu de Catalunya, i abans d’acabar enguany. Agraïm molt a la Fundació “la Caixa”, CaixaBank i les persones que en formen part, la seva sensibilitat social i el suport que sempre ens han dispensat. Tàrrega, 14 de setembre de 2023
Cinc claus per a desenvolupar la teva resiliència
El concepte de resiliència ha guanyat cada vegada més rellevància en els últims anys, tant en les ciències socials com en el camp de la salut mental. Encara que originalment va ser encunyat en la física, la resiliència humana ens ensenya com recuperar el nostre estat original enfront de les circumstàncies adverses que poden deformar-nos o fragmentar-nos. En aquest article explorarem cinc claus fonamentals per a desenvolupar la nostra resiliència i aprendre a enfrontar els desafiaments de la vida de manera positiva i reeixida. Tots podem vèncer l’adversitat El primer pas per a desenvolupar la resiliència és comprendre que tots, independentment de les nostres circumstàncies, tenim la capacitat de superar les adversitats. Considerem aquells nens que han crescut en entorns familiars desfavorits o han experimentat greus problemes personals. Malgrat les condicions difícils, molts han aconseguit conrear un sentit de supervivència, esperança, adaptabilitat i bona autoestima. La clau està a separar els contextos externs de la nostra realitat interior i reconèixer el nostre propi valor com a individus. Per què no aprendre a ser feliços deixant enrere el passat i enfrontant el futur amb fortalesa? Desenvolupa la teva competència emocional Les persones resilients tenen la capacitat de prendre decisions autònomes i reconèixer el que és bo i dolent per a elles. Això implica tenir una bona autoestima, conèixer els nostres desitjos i comptar amb aptituds emocionals adequades. Les situacions traumàtiques o complexes ens brinden l’oportunitat de ser forts, de sobreposar-nos i d’enfrontar el futur sense temor. Tots posseïm la capacitat de fer front a les adversitats, per tant, mereixem conrear la nostra resiliència i desenvolupar la competència emocional necessària. Accepta el dolor però mantingues l’esperança La resiliència és una cosa ordinària, no extraordinària. Hem de ser realistes respecte a les dificultats que enfrontem i al mateix temps tenir una visió positiva de nosaltres mateixos. Acceptar i comprendre el dolor emocional és essencial per a superar-lo. La clau està a gestionar les emocions, establir metes i objectius en la nostra vida i mai perdre l’esperança. El canvi forma part de la nostra existència i només aprenent a enfrontar-lo creixerem com a éssers humans i ens enfortirem més. Cultiva l’autocura i l’autoestima Per a desenvolupar la nostra resiliència, és fonamental cuidar de nosaltres mateixos i cultivar una bona autoestima. Això implica practicar activitats que ens nodreixin física, emocionalment i mentalment. Cuidar la nostra salut, mantenir una bona alimentació, practicar exercici físic i descansar adequadament són aspectes clau en el nostre benestar general. A més, hem d’aprendre a tractar-nos amb amabilitat i comprensió, reconeixent la nostra vàlua i desenvolupant una actitud positiva cap a nosaltres mateixos. Busca suport social i professional Enfrontar l’adversitat pot ser difícil. És important buscar suport en familiars, amics o fins i tot professionals de la salut mental. Comptar amb un sistema de suport sòlid ens brinda l’oportunitat de compartir les nostres experiències, rebre consells i obtenir punts de vista diferents, la qual cosa pot enfortir la nostra resiliència. Recorda que hi ha especialistes dedicats a ajudar-nos a desenvolupar i enfortir la nostra resiliència, consultant-los podrem rebre orientació i eines per a enfrontar de manera més efectiva els desafiaments que se’ns presentin. Desenvolupar la resiliència és fonamental per a enfrontar de manera saludable els desafiaments que la vida ens presenta. Tots som capaços de cultivar la nostra resiliència i utilitzar-la com una eina poderosa per a superar les adversitats. Seguint aquestes cinc claus fonamentals, podem aprendre a respondre de manera positiva davant l’adversitat i créixer com a persones fortes i resilients. Recorda, la resiliència no és una cosa que s’adquireix de manera instantània, sinó que s’enforteix amb el temps, l’experiència i l’autocura constant.
La ciència darrere de la importància de la socialització per al cervell
El cervell és un òrgan complex, i és important mantenir la ment activa. Però, què significa això? Bé, a part de fer punt o aprendre tai chi, una de les millors coses que pots fer pel teu cervell és socialitzar. La socialització és clau per a mantenir un cervell sa Els beneficis de la socialització van més enllà de la salut física del cervell. Socialitzar també pot ajudar a mantenir l’agudesa mental, una cosa especialment rellevant a mesura que envellim. Un estudi publicat en el Journal of Neuroscience va descobrir que les persones grans socialment actives tenien millor memòria que les que no ho eren. A més, s’ha demostrat que la socialització contribueix a mantenir la salut mental en general. Les recerques han demostrat que la solitud pot provocar depressió i fins i tot demència en alguns casos, però si es passa temps amb amics i familiars amb regularitat, el risc es redueix dràsticament. La socialització pot fins i tot ajudar a prevenir l’Alzheimer o retardar la seva aparició Un estudi realitzat per la Universitat d’Arizona va descobrir que les persones socialment actives obtenien millors resultats en les proves cognitives que les menys sociables. Els investigadors van concloure que la socialització podria ser una estratègia eficaç per a prevenir la demència, així com altres problemes de salut mental com la depressió i l’ansietat. La socialització pot potenciar la memòria Socialitzar és una forma estupenda de millorar la memòria. Com més socialitzis, més probabilitats tindràs de recordar coses més tard. Per exemple, si estàs parlant d’una cosa interessant amb un amic i aquest et demana detalls sobre el que ha passat abans, t’ajudarà a recordar aquest succés i facilitarà que ell (i qualsevol altra persona que se n’assabenti) ho recordi més tard quan sigui necessari. Com més socialitzis, més probable és que un amic et demani detalls sobre el que ha ocorregut abans. Això t’ajudarà a recordar aquest succés i facilitarà que altres persones que sentin parlar d’ell ho recordin més tard quan ho necessitin. Tenir relacions sòlides i mantenir-se en contacte amb amics i éssers estimats pot ajudar a millorar el nostre estat d’ànim, fins i tot enfront de la demència. No és cap secret que socialitzar amb amics i éssers estimats és bo per a la salut mental. Però sabies que també pot ajudar a prevenir o retardar la malaltia d’Alzheimer? A mesura que envellim, el nostre cervell s’encongeix i perd massa, un procés anomenat “deterioració cognitiva”. Això li ocorre a tothom, però algunes persones són més vulnerables que altres a causa de la seva genètica o al seu estil de vida. Una manera d’alentir aquest procés és mantenir-se actiu socialment: estar envoltat de gent ens ajuda a mantenir-nos sans durant més temps perquè estimula la nostra capacitat cerebral. En un estudi, els investigadors van descobrir que les persones amb més suport social i una xarxa social més àmplia presentaven un menor encongiment cerebral. L’efecte era més pronunciat en les àrees responsables de la memòria i la presa de decisions. Pren nota, socialitzar és una forma estupenda de mantenir sa el cervell, i fins i tot pot ajudar-te a viure més temps. Sabem que la socialització és important per moltes raons, però ara tenim proves científiques que donen suport a aquestes afirmacions. Si vols mantenir la teva ment desperta a mesura que envelleixes, assegura’t de dedicar temps als teus amics i familiars, fins i tot a aquells que no semblen necessitar-ho!
La millor manera d’actuar davant les situacions difícils
Tens un familiar o amic que travessa una situació difícil? Ha perdut el seu treball o potser li acaben de descobrir una malaltia? En qualsevol cas, s’enfronta a moltes coses i necessita el teu suport més que mai. La millor manera d’afrontar aquestes situacions és fer-li saber que estàs al seu costat sense imposar-li els teus propis sentiments. Deixa que parli de les seves pors i preocupacions Quan el teu amic o familiar expressi les seves pors i preocupacions, és important que l’escoltis sense interrompre’l. No tractis de fer-li sentir millor ni li diguis que està equivocat. No fa falta que li diguis “sé com et sents”. Simplement, deixa’l parlar i escolta’l amb respecte fins que hagi acabat de parlar del que el preocupava. Disculpa’t si has empitjorat les coses Quan s’ha comès un error, és valuós demanar disculpes. Una disculpa és un reconeixement de la teva equivocació i una expressió de remordiment pel mal que has causat. També demostra respecte i que estàs disposat a assumir la responsabilitat dels teus actes i fer el necessari per a reparar el mal causat per ells. No discuteixis amb ell ni l’intentis convèncer que no és real Quan algú està vivint una situació que saps que no és certa, pot ser temptador dir-li el que creus que està passant. Resisteix aquesta temptació. Discutir amb algú que té ansietat només empitjorarà les coses per a tots dos. En molts casos, discutir pot fins i tot provocar més angoixa en la persona amb ansietat perquè sent que els seus sentiments estan sent desestimats i invalidats pels altres. Sigues obert i sincer sobre les teves pròpies emocions Hi ha moments en què tots ens sentim tristos, enfadats, frustrats i confusos. Està bé expressar les teves emocions i demanar ajuda. Tampoc passa res si plores o rius com a manera d’alliberar tensió i estrès. Fes-li saber que ets aquí per a ell, però no t’imposis – No li diguis el que ha de fer. – No li diguis com ha de sentir-se. – No donis consells, tret que te’ls demanin, i només si es tracta d’una discussió oberta sobre les opcions i no d’una ordre de dalt. – No siguis condescendent ni intentis arreglar les coses per ells per a sentir-te millor amb la situació (no ho aconseguiràs). – Sigues prou valent per a demanar ajuda quan la necessitis (perquè a vegades tots la necessitem). Fes tot el possible per acceptar el que està passant i ser aquí per a la persona que més et necessita Quan un ser estimat pateix una malaltia, pot resultar difícil saber què fer. Tu vols ajudar, però és possible que la persona no vulgui el teu suport o ni tan sols reconegui que pateix una malaltia. Gestionar els moments difícils que poden sorgir en tractar amb un amic o familiar que pateix la malaltia d’Alzheimer no és fàcil. Esperem que aquest article t’ajudi a afrontar aquests reptes en el teu dia a dia.
Per què necessitem dormir
Per què necessitem dormir? La resposta és senzilla: perquè si no dormim prou, la nostra salut es ressentirà. Heus aquí algunes de les moltes raons per les quals necessites dormir bé: El cervell és un òrgan complex que necessita temps per a recuperar-se És l’òrgan més complex del cos i té moltes funcions: – Processar la informació dels sentits i emmagatzemar-la en forma de records. – Regular les emocions, els pensaments i les accions. – Ajudar a aprendre noves habilitats, a entendre conceptes i a prendre decisions sobre coses. A més d’aquestes funcions, el cervell també necessita temps per a descansar i rejovenir, de manera que pugui continuar funcionant bé durant tota la vida, fins i tot en la vellesa! El somni ens ajuda a respirar profunda i tranquil·lament, millorant la qualitat del nostre somni Respirar és un procés natural que realitzem sense pensar en això. Tanmateix, la forma en què respirem pot tenir un gran impacte en el bé que dormim a la nit. Quan estiguis tombat en el llit i llest per a anar-te a dormir, intenta respirar profundament en el ventre en lloc de fer respiracions curtes pel nas o la boca. Això t’ajudarà a enviar oxigen a les cèl·lules del cos i a relaxar els músculs perquè no estiguin tibants quan intentis agafar el son. El somni ajuda a regular l’alliberament d’hormones com la serotonina El somni ajuda a regular l’alliberament d’hormones com la serotonina, que millorarà el seu estat d’ànim i reduirà la depressió. El somni també ajuda a regular l’alliberament de melatonina, la qual també ajudarà a millorar el teu estat d’ànim. El somni exerceix un paper important en l’aprenentatge i la memorització El somni afavoreix la formació de records, que poden consolidar-se durant el somni. Aquest procés ens permet recordar les coses millor i durant més temps que si haguéssim estudiat sense dormir abans. A més de consolidar els records, el somni també ens ajuda a aprendre noves habilitats en reforçar les connexions entre neurones (cèl·lules cerebrals), la qual cosa és essencial per a aprendre nous idiomes o tècniques esportives. Sense somni, no podríem funcionar correctament en la nostra vida diària Dormir és una necessitat per al cos. Sense somni, no seríem capaços de funcionar correctament en la vida diària. El somni afecta a tots els aspectes de la nostra vida: la nostra salut, estat d’ànim i fins i tot l’aprenentatge i la memòria es veuen afectats per una quantitat insuficient de somni. El somni és important per al nostre cervell perquè ens permet consolidar els nous records del dia anterior en un emmagatzematge a llarg termini. També ens dona temps per a processar les emocions dels esdeveniments del dia anterior perquè puguem donar-los sentit quan ens despertem al matí. El somni també ajuda a mantenir la funció immunitària en permetre que els glòbuls blancs anomenats limfòcits (que combaten les infeccions) proliferin a la nit, quan més els necessita el nostre organisme, durant el somni. Com pots veure, el somni és essencial per a la nostra salut i benestar. Necessitem dormir bé per a funcionar correctament en la nostra vida diària. És important que entenguem com ens afecta el somni per a poder prendre mesures que millorin la nostra qualitat de vida.
Causes de l’Alzheimer
La malaltia d’Alzheimer és una malaltia complexa amb molts factors de risc diferents. En aquest article parlarem d’algunes de les causes de l’Alzheimer: genètica i medi ambient, dieta i estil de vida, i plaques cerebrals. Plaques i cabdells La causa més comuna de la malaltia d’Alzheimer és l’acumulació de placa amiloide en el cervell. Aquesta acumulació es produeix amb el temps i es creu que causa símptomes com a pèrdua de memòria, confusió i dificultat de comunicació. Malauradament, els metges no saben exactament quina és la causa d’aquesta acumulació ni com provoca els símptomes de l’Alzheimer. No obstant això, sí que sabem algunes coses sobre com la genètica i l’estil de vida poden augmentar el risc de desenvolupar la malaltia. Dieta i estil de vida Una dieta i un estil de vida que promoguin la bona salut poden ajudar-te a prevenir la malaltia d’Alzheimer. – Evitar el tabac, l’alcohol i les drogues. S’ha demostrat que fumar cigarrets augmenta entre 2 i 4 vegades el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer en comparació amb les persones que mai han fumat. L’abús d’alcohol també està relacionat amb un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, sobretot en els grans bevedors (els que beuen més de dues copes al dia). – Fer exercici amb regularitat. Els estudis suggereixen que l’activitat física ajuda a mantenir la ment desperta a mesura que s’envelleix, ja que redueix els nivells d’estrès, millora la salut del cor i augmenta el flux sanguini a través del cos, tots factors que afecten positivament la funció cerebral. Els millors tipus d’exercici són els cardiovasculars, com caminar o córrer, i els de força, com l’aixecament de pesos o les classes de ioga, en les quals s’estira mentre se sostenen pesos en cada mà. Genètica i medi ambient La genètica i l’entorn són dues de les causes més comunes de la malaltia d’Alzheimer. La genètica pot heretar-se d’un dels pares i transmetre’s a un mateix, però l’entorn és una cosa que pot canviar amb el temps. L’entorn és un terme ampli que abasta molts aspectes diferents de la vida: la dieta, l’estil de vida i el medi ambient influeixen en el funcionament diari de l’organisme. La genètica pot heretar-se dels seus pares, per la qual cosa és important saber si els han diagnosticat la malaltia d’Alzheimer o una altra forma de demència abans que hagi afectat massa (o res) a la seva memòria. La malaltia d’Alzheimer és una malaltia complexa amb molts factors de risc diferents Tant la genètica com l’entorn són rellevants, i la dieta i l’estil de vida també poden influir en el desenvolupament de l’Alzheimer. Les plaques i els cabdells per si sols no basten per a causar la malaltia, hi ha altres factors que també contribueixen al seu desenvolupament. Esperem que aquest article t’hagi resultat informatiu i útil. La malaltia d’Alzheimer és una malaltia complexa amb molts factors de risc diferents. Com ja s’ha comentat, pot ser causada per la genètica, l’estil de vida i els hàbits alimentaris. No obstant això, també hi ha altres factors, com els nivells d’estrès o l’exposició a determinades substàncies químiques del nostre entorn, que poden influir en el seu desenvolupament.
L’efecte de la lectura al nostre cervell
La lectura té un efecte positiu al cervell. Pot millorar l’aprenentatge i la memòria, reduir l’estrès, l’ansietat i la depressió, i fins i tot, retardar l’aparició de la demència. Lectura i Alzheimer La lectura pot ajudar a contrarestar la pèrdua de memòria, especialment en persones amb deterioració cognitiva lleu (DCL), que és un precursor de la malaltia d’Alzheimer. La lectura també ajuda a combatre la depressió i l’ansietat, així com l’estrès, perquè estimula la ment mentre s’acompleix una activitat que requereix concentració i atenció. Això significa que, quan s’està llegint, el cervell no és capaç de centrar-se en pensaments negatius com els esmentats anteriorment. La lectura també millora el vocabulari i l’ortografia, ja que ens exposa a noves paraules cada vegada que llegim un llibre, un article de revista interessant o fins i tot una entrada de blog. L’efecte de la lectura en el cervell Llegir és un exercici cerebral. La lectura ens ajuda a retenir els records, que s’emmagatzemen en el cervell en forma de xarxes de neurones que s’activen quan experimentem una cosa nova o important. Com més sovint activem aquests circuits neuronals, més forts es tornaran i, per tant, més fàcil serà recordar el que ha ocorregut la pròxima vegada. La lectura pot alentir la pèrdua de memòria relacionada amb l’edat Llegir és una de les millors maneres de mantenir la ment activa i compromesa. També és una forma estupenda d’aprendre paraules noves que abans no coneixies, la qual cosa ajuda a millorar l’aprenentatge, la memòria i la salut emocional. S’ha demostrat que la lectura té efectes positius en els qui pateixen depressió o trastorns d’ansietat, així com en els qui corren risc de patir la malaltia d’Alzheimer (EA). Llegir et fa feliç i et relaxa També s’ha demostrat que la lectura és una de les formes més eficaces de desestressar-se, ja que és una forma estupenda de buidar la ment i centrar-se durant uns minuts en alguna cosa que no siguin els problemes laborals o familiars. Ajuda a reduir l’ansietat, l’estrès i la depressió, en augmentar els nivells de serotonina en el cervell. La lectura pot reduir l’estrès, l’ansietat i la depressió – La lectura pot ajudar-te a relaxar-se, desconnectar i escapar de l’estrès. – Llegir pot ajudar-te a sentir-te menys sol i aïllat. – La lectura pot ajudar-te a sentir-te menys trista i deprimit. – La lectura també millora la confiança en un mateix, la qual cosa facilita que els altres també confiïn en tu. La lectura ajuda a millorar l’aprenentatge, la memòria i la salut emocional Llegir és bo per al cervell. Ajuda a millorar l’aprenentatge, la memòria i la salut emocional. La lectura també pot ajudar-te a aprendre coses noves, a recordar-les millor, a reduir l’estrès i l’ansietat, a dormir millor a la nit i fins i tot a ampliar el teu vocabulari. Llegir té moltíssims beneficis, i només hem esgarrapat la superfície. La veritat és que la lectura pot millorar la teva vida de moltes maneres. Així que si hi ha alguna cosa que et recomanem fer avui: agafa un llibre!
Tipus d’afàsies que afecten el llenguatge en l’Alzheimer
L’afàsia és un trastorn que afecta la capacitat de comunicació. Encara que pot produir-se a conseqüència d’un ictus o un traumatisme cranial, també pot ser un signe precoç de la malaltia d’Alzheimer (EA). És important conèixer els diferents tipus de trastorns del llenguatge en l’EA perquè és diferent en cada persona que la pateix. Per exemple, pots tenir problemes per a entendre el que diuen altres persones i, no obstant això, ser capaç de parlar amb claredat, o viceversa. Afàsia global L’afàsia global és una afecció en la qual la persona té problemes per a expressar-se verbalment. La persona pot entendre el que es diu, però no pot respondre. Aquest tipus d’afàsia pot deure’s a danys en el lòbul frontal. Afàsia fluida L’afàsia fluida és un tipus d’afàsia que afecta el llenguatge, però no a la parla. La persona amb afàsia fluida pot entendre el que se li diu i parlar amb fluïdesa, però les paraules que utilitza poden no tenir sentit. Pot mantenir una conversa intel·ligent, no obstant això, sovint confon les paraules o les fa servir de manera incorrecta. Afàsia no fluent En l’afàsia no fluent, el pacient té dificultats per a parlar. Li pot costar trobar la paraula adequada o encadenar frases. També pot tenir dificultats per a comprendre la parla, llegir i escriure. La memòria verbal també es veu afectada en aquesta mena d’afàsia, ja que a les persones que la pateixen els resulta difícil recordar el que intenten dir o escriure. Afàsia sensorial i afàsia motora transcortical L’afàsia sensorial transcortical és la pèrdua de comprensió i significat de la parla. Les persones amb aquesta mena d’afàsia senten sons, però no poden entendre el que signifiquen, la qual cosa pot dificultar la comunicació amb elles. Per exemple, poden sentir a algú dir “hola” però no tenen ni idea del que significa ni de com respondre adequadament. També poden no ser capaços de comprendre quan la gent parla d’objectes o esdeveniments familiars que els envolten perquè els seus cervells no poden unir totes les peces necessàries per a la comprensió. L’afàsia motora transcortical afecta tant a la capacitat de parlar com a la de llegir, no obstant això, les persones que la pateixen conserven cert grau de comprensió quan llegeixen en veu alta (o quan se’ls llegeix en veu alta). Això significa que, encara que no siguin capaços d’expressar-se amb claredat a través de la parla a causa de la seva incapacitat per a controlar els músculs necessaris per a la producció de la parla, la seva ment conservarà una certa semblança que els permetrà, almenys parcialment, funcionar amb normalitat. Afàsia receptiva (no fluent) amb parafàsia fonèmica L’afàsia receptiva (no fluent) amb parafàsia fonèmica és un tipus d’afàsia receptiva, que es produeix quan algú té dificultats per a recordar o comprendre paraules. La parafàsia fonèmica és el tipus més comú d’afàsia receptiva. En aquesta forma del trastorn, els individus tenen problemes per a distingir entre paraules de so similar, com a “casa” i “caça”. És important comprendre els diferents tipus d’afàsia en la malaltia d’Alzheimer Els diferents tipus d’afàsia en la malaltia d’Alzheimer poden afectar el llenguatge, però no tots els pacients amb EA tenen problemes amb el seu llenguatge. Conèixer els diferents tipus d’afàsia en la malaltia d’Alzheimer t’ajudarà a identificar els símptomes en una fase primerenca, la qual cosa pot marcar la diferència en la rapidesa amb la qual el teu ser estimat es recuperi i porti una vida el més normal possible.
Claus per a vèncer la por
La por és una reacció normal davant el diagnòstic d’un ser estimat. És difícil no preocupar-te pel teu ser estimat i per com afrontarà els canvis en la seva vida. No obstant això, la por i la preocupació també poden obstaculitzar la teva capacitat per a afrontar la vida després d’un diagnòstic d’Alzhiemer o demència. La por pot impedir la teva capacitat per a afrontar el diagnòstic d’un ser estimat La por pot causar estrès i ansietat, la qual cosa pot portar-te a experimentar símptomes físics com a maldecaps i nàusees. També afecta els patrons de somni, dificultant un somni reparador a la nit. Si no es controla, la por pot provocar depressió o altres problemes de salut mental que et dificultin afrontar el diagnòstic del teu ser estimat, així com altres aspectes de la vida, com les responsabilitats laborals o escolars. Accepta que la por és normal La por és una reacció normal davant el desconegut, per la qual cosa és important acceptar que la por forma part de l’experiència humana. La por pot ser útil si et motiva a fer alguna cosa o a actuar en la teva vida, però quan et paralitza i t’impedeix actuar, es converteix en una cosa destructiva. La por no és un signe de feblesa, sinó la prova que ets humà. No et desanimis per sentir por o ansietat davant una cosa nova o diferent, simplement reconeix que aquestes emocions formen part de l’ésser humà i accepta-les com a tals. No t’aïllis dels altres És rellevant que mantinguis les teves relacions amb amics i familiars, encara que no sàpiguen com ajudar-te a afrontar la teva por. També has d’intentar continuar fent vida normal en la mesura que sigui possible, encara que això signifiqui sortir a llocs públics que t’incomodin o visitar a la persona malalta d’Alzheimer o demència (si vol rebre visites). Busca suport o ajuda professional si la necessites Parla amb altres persones que tinguin éssers estimats amb la malaltia, cerca el suport de familiars i amics. Si lluites contra la por i l’ansietat, pot ser útil buscar ajuda professional. Parlar amb un terapeuta, un metge o un grup de suport pot ajudar-te a desenvolupar mecanismes d’afrontament que et funcionin. Superar la por porta temps i pràctica, però pot fer-se dia a dia Superar la por no és fàcil, però és possible. La por pot ser aclaparador i paralitzant, però pots començar a superar-ho fent petits passos cada dia. Una de les coses més importants que cal recordar és que superar la por requereix temps i pràctica. No esperis canviar de la nit al dia: passaran mesos o fins i tot anys abans que les teves pors desapareguin per complet. Tanmateix, si continues treballant dia a dia, et resultarà més fàcil afrontar-los en la vida quotidiana que abans. No existeix una fórmula màgica per a superar la por, però hi ha algunes coses que pots fer perquè et resulti més fàcil. En primer lloc, accepta que la por és normal i intenta no jutjar-te per sentir-te així. En segon lloc, dedica temps cada dia a tu i al teu ser estimat per a no sentir-te aclaparat per tot el que ocorre alhora. Finalment, cerca el suport d’altres persones que hagin passat per situacions similars perquè puguin guiar-te en aquests moments difícils.
Consells per a anar de vacances amb una persona amb Alzheimer
Les vacances són una part important de la vida, i poden ser igual de divertides per als qui viuen amb la malaltia d’Alzheimer. No obstant això, la manera d’enfocar les vacances haurà de ser diferent de la forma en què normalment es planifica un viatge. No programis massa La malaltia d’Alzheimer pot ser estressant tant per al cuidador com per a la persona que la pateix, per la qual cosa voldràs assegurar-te que tingui temps suficient per a relaxar-se i gaudir. Intenta no planificar massa activitats en un sol dia, sobretot si el teu ser estimat no és capaç de fer molt física o mentalment. En lloc de fer una llarga excursió i visitar després un museu d’art, considera la possibilitat de fer excursions més curtes i potser saltar-se el museu. Si el teu ser estimat està disposat, deixa-li triar les activitats que li agradaria fer cada dia, pot ser que triï una cosa diferent del que tu havies planejat! Busca activitats que us enganxin als dos i redueixin l’estrès Quan planifiquis les teves vacances, busca activitats que us interessin a tots dos i redueixin l’estrès. Escull activitats que siguin divertides, familiars per al teu ser estimat i no massa estressants o esgotadores. No triïs una activitat que provoqui empipament o frustració en el teu ser estimat, això només farà que se senti pitjor aconsegueixo mateix i amb la seva situació. No et preocupis per ser perfecte No podràs fer-ho tot bé en tot moment, i no passa res! El teu ser estimat amb Alzheimer apreciarà els teus esforços i la teva amabilitat més que qualsevol altra cosa. No esperis que els altres membres de la seva família o del teu grup entenguin pel que estàs passant, pot ser que fins i tot et posin les coses més difícils, fent-te preguntes o comentaris simplement ximples. Si això ocorre, respira profundament i intenta no prendre-t’ho com una cosa personal, centra’t a reconèixer la seva ignorància en lloc de sentir-te ofès pels seus comentaris o accions. Pot ser útil que cada membre de la família tingui l’oportunitat de comentar el que desitjaria que els altres entenguessin sobre la convivència amb una persona que pateix la malaltia d’Alzheimer abans de sortir de vacances. Estableix límits i comunica’ls clarament a tots els implicats El primer pas per a gaudir d’unes vacances satisfactòries és establir límits. És possible que no puguis fer tot el que acostumes a fer en les teves vacances habituals, però, així i tot, hi ha coses que pots fer. També és important que tots els implicats sàpiguen el que és possible i el que no abans d’anar-se’n de vacances junts. Això inclou tant a tu mateix (com a cuidador) com a qualsevol altre membre de la família que pugui acompanyar-vos en aquest viatge. Si algú vol una cosa diferent del que s’ha planejat per a ell durant la seva estada en aquest lloc, pot causar conflictes entre les parts més endavant, així que assegura’t que tots entenen aquests límits per endavant en lloc de descobrir-los més tard. Esperem que aquests consells t’hagin donat una millor idea de com planificar unes vacances amb algú que viu amb la malaltia d’Alzheimer o demència. Encara que no és una tasca fàcil, tampoc és impossible! Sabem per experiència que viure amb Alzheimer pot ser a vegades estressant i difícil, per la qual cosa prendre’s un temps fora de casa pot proporcionar-vos a tots dos el descans i la relaxació que tant necessiteu.
Com gestionar els sentiments de culpa com a cuidador
La culpa és una emoció poderosa. Pot fer que et sentis malament amb tu mateix i afectar el teu comportament. Però la culpa no és del tot dolenta: és important per a aprendre dels errors, esmenar-los i créixer com a persona. No obstant això, quan es tracta de cuidar a una altra persona, el sentiment de culpa pot ser especialment complicat perquè hi ha moltes incògnites sobre aquest tema i el que ha ocorregut pot no haver estat sota el teu control. Aleshores, com afrontar els sentiments de culpa com a cuidador? Et sents culpable per alguna cosa que va passar? Si experimentes sentiments de culpa, és important reconèixer que són normals. Tots els cuidadors experimenten cert grau de culpa en un moment o un altre. El sentiment de culpa pot deure’s a diverses causes: sentir que no has fet prou per al teu ser estimat o que t’estàs descurant a tu mateix o a altres persones de la teva vida. La culpa t’ajuda o et perjudica? La culpa és una emoció negativa que pot conduir a la depressió, que al seu torn pot ser un obstacle per al perdó. La culpa també t’impedeix avançar i gaudir de la vida. Si et sents culpable per alguna cosa, intenta determinar si l’origen de la teva culpa és legítim o no. Si no ho és, i hi ha moltes probabilitats que no ho sigui, deixa anar aquests sentiments perquè no et retinguin més. Si el sentiment de culpa té el seu origen en una cosa real, com cometre errors com a cuidador, intenta prendre mesures per a reparar el mal causat per aquestes accions o paraules. Pot ser que no tinguis control sobretot el que ocorre en la vida, però assumir la responsabilitat dels nostres actes contribueix en gran manera a alleujar la nostra ment i al fet que ens sentim millor amb nosaltres mateixos en general. Ha arribat el moment d’abandonar la culpa? Si ets cuidador i et sents culpable, és hora que deixis de costat aquests sentiments. Has fet tot el que has pogut, així que per què hauries de sentir-te mal amb tu mateix? Pregunta’t si has fet el millor que es podia fer en aquesta situació. Si la teva resposta és afirmativa, és hora de perdonar! La culpa no ajuda, però el perdó sí Siguem clars: perdonar no significa aprovar l’acció. No es tracta d’aprovar el que algú va fer, ni tan sols d’oblidar que va ocórrer. Perdonar és deixar anar el passat perquè puguis continuar amb la teva vida i centrar-te en el que importa ara. Perdonar significa reprendre el control de les teves emocions, pensaments i accions perquè deixin de tenir poder sobre tu. És difícil fer-ho quan els sentiments de culpa són aclaparadors… però és possible! Si et sents culpable per alguna cosa que ha ocorregut, prova els consells anteriors i comprova si t’ajuden. Si no és així, busca ajuda professional d’algú especialitzat en aquesta mena de coses: tal vegada poden donar-te una idea de quina és la causa del teu sentiment de culpa i quina és la millor manera de superar-ho.
4 hàbits per a controlar l’ansietat
L’ansietat és una experiència humana molt comuna, però això no significa que sigui fàcil de tractar. La bona notícia és que pots adoptar alguns hàbits senzills que t’ajudaran a controlar l’ansietat i a sentir-te millor amb la vida en general. Crea una rutina Crear una rutina és una forma estupenda de sentir que controles més la teva vida. Una rutina pot ser tan senzilla com preparar-se una tassa de te cada dia a la mateixa hora, o tan complexa com anar al gimnàs cada dia a la mateixa hora. Les rutines ens permeten planificar els nostres dies i setmanes, la qual cosa ens ajuda a sentir que tenim alguna idea d’on anem i què ocorrerà a continuació. Practica el pensament positiu El pensament positiu és una habilitat que pot aprendre’s. Si et sents ansiós, intenta pensar en positiu sobre la teva situació. Per exemple, si et preocupa un esdeveniment important que tindrà lloc en els pròxims dies i t’està estressant, pensa en totes les coses bones que podrien ocórrer en aquest esdeveniment en lloc de centrar-te en el mal que podria anar tot. El pensament positiu pot utilitzar-se com a mecanisme d’afrontament de l’ansietat o altres situacions estressants. T’ajuda a controlar els teus pensaments perquè no se te’n vagin de les mans i empitjorin les coses, així pot ajudar-nos a superar moments difícils. Mou-te diàriament L’exercici és bo per al cos i la ment. Pot ajudar a reduir l’estrès i l’ansietat, que són símptomes comuns de la depressió. A més, també ajuda a dormir millor, a relaxar-se i a sentir-se més segur de si mateix. Si no estàs segur de per on començar a fer exercici, prova de sortir a passejar o a córrer per la natura, o fins i tot, simplement pel teu barri, ja que pot ser molt relaxant i tranquil·litzador. Si et resulta més còmode fer exercici a casa, considera la possibilitat de prendre classes en un gimnàs local, com a ioga o pilates. Aquest tipus d’activitats sovint se centren en tècniques d’atenció plena que poden ajudar a reduir els nivells d’estrès al mateix temps que proporcionen una sortida per a l’alliberament d’energia a través del moviment. Temps per a reflexionar El primer pas per a controlar l’ansietat és dedicar temps a reflexionar sobre la teva vida. Com es fa? És molt senzill: asseu-te i pensa en el que et fa feliç i el que t’entristeix. Comença escrivint tres coses que et fan feliç i després escriu tres coses que t’entristeixen. En acabat pregunta’t per què aquestes coses em fan feliç/trist, i escriu les respostes sota cada cosa. Això t’ajudarà a aclarir qualsevol pensament o sentiment subjacent que pugui estar causant aquestes emocions en primer lloc. L’ansietat pot controlar-se amb alguns hàbits senzills que requereixen poc esforç per part teva, però que marquen una gran diferència en com et sents i com afrontes l’estrès La bona notícia és que hi ha alguns hàbits senzills que pot practicar qualsevol, a qualsevol edat o en qualsevol etapa de la vida. I no requereixen molt esforç per part teva, només una mica d’atenció i disciplina. T’ajuden a sentir-se menys ansiós en general. Quan ens sentim ansiosos, és natural que ens centrem més en els nostres pensaments i sentiments. Però això ens impedeix adonar-nos del que ens envolta, i per això, quan fem alguna cosa com sortir a passejar o perdre’ns en una conversa amb amics, ens adonem del bé que ens sentim després. Aquestes activitats ens permeten allunyar-nos de les nostres preocupacions, la qual cosa ajuda al fet que desapareguin en lloc de persistir com un molest soroll de fons al nostre cap durant tot el dia. Esperem que aquests consells t’ajudin a controlar l’ansietat. Recorda que no estàs sol i que hi ha moltes altres persones que s’han enfrontat a problemes similars. Si et sents aclaparat per l’estrès o tens problemes per a controlar les teves emocions, busca ajuda d’un professional que pugui oferir-te orientació i suport durant el procés de recuperació.
L’Alzheimer i l’herència genètica
La malaltia d’Alzheimer (EA) és el tipus més comú de demència, un terme general per a referir-se a la pèrdua de memòria i altres funcions cognitives prou greus per a interferir en la vida diària. Les causes de l’EA no es coneixen del tot, però els gens semblen ser un factor important a l’hora de determinar qui la pateix. Les causes de l’EA no es coneixen del tot Els gens intervenen en la malaltia d’Alzheimer. La causa exacta de l’EA no es coneix del tot, però es creu que és una combinació d’herència genètica i medi ambient, estil de vida i altres factors. Els gens poden heretar-se d’un o tots dos progenitors. També poden transmetre’s de generació en generació. Són petits segments d’ADN que contenen informació sobre el nostre aspecte i el funcionament del nostre cos. Són les instruccions per al desenvolupament d’un organisme. Contenen informació que controla la producció de proteïnes i el funcionament de les cèl·lules. La majoria de les persones que desenvolupen EA no són diagnosticades fins als 65 anys o més Si tens antecedents familiars de malaltia d’Alzheimer i et preocupa el risc de desenvolupar-la, parla amb el teu metge. A més, intenta mantenir-te actiu i continua aprenent coses noves en la mesura que sigui possible. De fet, això pot reduir el risc de desenvolupar demència en el futur. L’EA no té cura, però existeixen opcions Encara que l’EA no té cura, existeixen alguns medicaments i tractaments que poden ajudar a controlar els símptomes i alentir la progressió de la malaltia. La demència és una malaltia progressiva, per la qual cosa els medicaments no són una cura. No obstant això, poden ajudar les persones amb demència a viure bé durant més temps. Genètica de la malaltia d’Alzheimer L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que afecta milions de persones a tot el món. Els factors de risc de l’Alzheimer inclouen la genètica, eleccions d’estil de vida com el tabaquisme o la falta d’exercici, l’edat (la malaltia sol començar després dels 60 anys), antecedents familiars de demència o depressió, traumatismes cranials amb pèrdua de consciència de més de 30 minuts de durada, trastorns metabòlics com la diabetis mellitus tipus 2 o la hipertensió (tensió arterial alta). És important conèixer els factors genètics a l’hora de considerar el risc de desenvolupar aquesta malaltia És important conèixer els factors genètics a l’hora de considerar el risc de desenvolupar aquesta malaltia. La genètica és un factor, però no és l’únic. La genètica no és el destí, i no significa que vagis a patir la malaltia d’Alzheimer o qualsevol altra afecció. El més rellevant és que entenguis com funciona la genètica per a poder prendre decisions informades sobre el teu futur cuidat de la salut i el teu estil de vida. Encara que els gens exerceixen un paper en la malaltia d’Alzheimer, la majoria de les persones no la desenvolupen. Si tens antecedents familiars de malaltia d’Alzheimer i et preocupa el seu risc, és important que parlis amb el teu professional sanitari. Ells poden ajudar-te a determinar si existeix un major risc de desenvolupar EA i discutir les opcions de tractament.
La música, l’Alzheimer i les emocions
La música és poderosa. Pot portar records, inspirar emocions profundes i fins i tot ajudar en la fisioteràpia. Però, què ocorre amb els malalts d’Alzheimer? Els estudis demostren que la música pot alleujar els símptomes de l’Alzheimer i fer la vida més agradable tant als pacients com als seus cuidadors. La musicoteràpia pot augmentar l’expressió emocional dels pacients i millorar el seu comportament social Quan les persones són incapaces d’expressar-se verbalment, la música pot ser una forma eficaç de comunicar el que senten. Un estudi publicat en la revista Frontiers in Human Neuroscience va descobrir que escoltar música alegre augmentava l’activitat cerebral en àrees associades amb el processament de recompenses, mentre que les cançons tristes o temoroses disminuïen aquesta activitat. Escoltar música pot millorar la memòria, reduir la depressió i l’ansietat i reforçar el sistema immunitari L’estudi va descobrir que escoltar música pot ajudar a millorar la memòria de les persones amb Alzheimer fins a un 40 per cent. A més de millorar la memòria, escoltar uns certs tipus de música ha demostrat tenir efectes positius sobre l’estat d’ànim i els nivells d’estrès. Els malalts d’Alzheimer solen experimentar depressió o ansietat juntament amb la seva deterioració cognitiva, no obstant això, hi ha proves que escoltar uns certs tipus de música pot reduir també aquests símptomes. Els resultats suggereixen que cal animar als pacients a escoltar música amb regularitat perquè se sentin millor en general. La música pot ajudar a disminuir l’impacte de la malaltia d’Alzheimer en els cuidadors La música pot ajudar els cuidadors a sentir-se menys estressats, més relaxats, menys sols, aïllats i preocupats per la persona amb malaltia d’Alzheimer. També pot ajudar els cuidadors a sentir-se menys ansiosos i deprimits. La música pot ajudar els cuidadors a sentir-se menys enfadats, frustrats, desesperançats i aclaparats pels reptes de cuidar a una persona amb malaltia d’Alzheimer. La música pot ajudar a fer la vida més agradable als malalts d’Alzheimer La conclusió d’aquesta recerca és que la música pot ajudar a fer la vida més agradable als malalts d’Alzheimer. És una bona notícia tant per als cuidadors com per als pacients, que sovint es troben en situacions en les quals la comunicació és difícil o fins i tot impossible. La música pot ajudar a millorar la comunicació entre els pacients amb demència i les persones del seu entorn, augmentant l’expressió emocional, millorant el comportament social (per exemple, cantant amb ells) i augmentant el temps dedicat a parlar durant els menjars o altres activitats. És una poderosa eina per a estimular el cervell, i s’ha demostrat que millora l’estat d’ànim i la funció cognitiva en persones amb malaltia d’Alzheimer. La musicoteràpia s’utilitza sovint com a part d’un pla de tractament global per a les persones amb demència, ja que pot ajudar-los a comunicar-se millor amb els seus cuidadors, recordar coses d’abans, sentir-se més estables emocionalment i fins i tot ser més actius físicament.
Com protegir-se de la calor amb Alzheimer
Aviat arriba l’estiu i amb ell la calor. Encara que a la majoria de la gent li agrada, no és el cas dels malalts d’Alzheimer. La calor pot empitjorar els símptomes i fins i tot causar problemes de salut en alguns casos, però hi ha maneres de protegir-se de la calor quan es té Alzheimer. Evita la calor La millor manera de protegir-se de la calor és evitar-lo completament. Si has de sortir, intenta fer-ho al matí o a la tarda, quan fa més fresc. Porta barret, màniga llarga i roman a l’ombra si és possible. Evita la llum solar directa en la mesura que sigui possible, una hora d’exposició a 37 graus centígrads és suficient perquè una persona amb Alzheimer es deshidrati i suï més del normal per por o confusió davant el que ocorre al seu voltant. Cuida la hidratació Beu aigua abans de tenir set, i beu-la al llarg del dia. Encara que no tinguis set, continua bevent abundant líquid (almenys vuit gots al dia). Això t’ajudarà a prevenir la deshidratació, que pot empitjorar els símptomes de la malaltia d’Alzheimer. Evita les begudes ensucrades que podrien contribuir a l’augment de pes en persones amb demència o diabetis, en el seu lloc, tria opcions baixes en calories, com a te o cafè sense sucre, amb un rajolí de llet o nata si és necessari per a donar-li sabor. Utilitza les eines adequades per a mantenir-te fresc · Utilitza un ventilador per a refrescar-te. Pots col·locar un ventilador als peus del llit o asseure’t enfront d’ell amb els peus sobre una otomana o una cadira. · Porta roba clara. La roba de colors clars absorbeix més calor que la de colors foscos, per la qual cosa vestir de blanc quan fa calor t’ajudarà a mantenir-te més fresc del que ho faria vestir de negre (això també s’aplica a l’hora de triar teixits). · Porta barret i ulleres de sol si hi ha alguna possibilitat d’exposició al sol. Els barrets donen ombra a la cara, la qual cosa ajuda a evitar el sobreescalfament i les cremades solars. Les ulleres de sol protegeixen contra la resplendor de superfícies reflectores com l’aigua o el paviment, que d’una altra manera podrien dificultar que una persona amb símptomes de la malaltia d’Alzheimer (EA), com a problemes de visió (és a dir, dificultat per a enfocar), veiés amb suficient claredat a la seva al voltant de forma segura sense l’ajuda d’una altra persona pròxima que sàpiga el que cal fer a continuació per a poder guiar-li en conseqüència. Traslladar-se a una habitació més fresca Si estàs a casa i fa calor, canvia a una habitació més fresca de la casa o apartament. Si no hi ha aire condicionat, obre les finestres per a ventilar i mantingues-les tancades a la nit quan refresqui. Evita la llum directa del sol, mantenint-te allunyat d’ella en la mesura que sigui possible (per exemple, passant de la taula de la cuina al saló). Evita també asseure’t en porxos o terrasses que reben massa sol: aquestes zones poden escalfar-se ràpidament i ser perilloses per als malalts d’Alzheimer, que poden no ser capaços d’adonar-se de quan tenen massa calor. Sabem que la calor pot ser perillosa, sobretot si tens Alzheimer. Assegura’t de prendre les precaucions adequades quan es tracti de cops de calor i altres problemes de salut que puguin sorgir a causa de la calor.