Avui hem rebut de la Fundació “la Caixa”, a través de CaixaBank, un donatiu de 5.000 €, destinat al Projecte Tallers d’horticultura i jardineria social i terapèutica, que té un cost total de  6.851 €. A través d’una sèrie d’activitats a realitzar amb plantes aromàtiques, medicinals i/o comestibles es pretén optimitzar, a més a més de l’esfera social i emocional, les següents capacitats i funcions cognitives de les persones participants: · Atenció sostinguda, creant un estímul a través de les plantes durant un període de temps el més llarg possible. · Estimulació sensorial, a través de les plantes i els diferents materials i objectes utilitzats en les activitats es busca treballar els sentits de la vista, olfacte i tacte. · Psicomotricitat, totes les tasques a realitzar permetran realitzar un treball de motricitat fina i grossa i la coordinació ull-ma. · Teràpia de reminiscència,  mitjançant els color, olors, sabors i textures que ens ofereixen les plantes es practicarà el reforç de la memòria i s’induirà als records de la part més instintiva i interna de la ment. El Projecte es durà a terme en les 16 AFA’s ubicades arreu de Catalunya, i abans d’acabar enguany. Agraïm molt a la Fundació “la Caixa”, CaixaBank i les persones que en formen part, la seva sensibilitat social i el suport que sempre ens han dispensat. Tàrrega, 14 de setembre de 2023

Tens un familiar o amic que travessa una situació difícil? Ha perdut el seu treball o potser li acaben de descobrir una malaltia? En qualsevol cas, s’enfronta a moltes coses i necessita el teu suport més que mai. La millor manera d’afrontar aquestes situacions és fer-li saber que estàs al seu costat sense imposar-li els teus propis sentiments. Deixa que parli de les seves pors i preocupacions Quan el teu amic o familiar expressi les seves pors i preocupacions, és important que l’escoltis sense interrompre’l. No tractis de fer-li sentir millor ni li diguis que està equivocat. No fa falta que li diguis “sé com et sents”. Simplement, deixa’l parlar i escolta’l amb respecte fins que hagi acabat de parlar del que el preocupava. Disculpa’t si has empitjorat les coses Quan s’ha comès un error, és valuós demanar disculpes. Una disculpa és un reconeixement de la teva equivocació i una expressió de remordiment pel mal que has causat. També demostra respecte i que estàs disposat a assumir la responsabilitat dels teus actes i fer el necessari per a reparar el mal causat per ells. No discuteixis amb ell ni l’intentis convèncer que no és real Quan algú està vivint una situació que saps que no és certa, pot ser temptador dir-li el que creus que està passant. Resisteix aquesta temptació. Discutir amb algú que té ansietat només empitjorarà les coses per a tots dos. En molts casos, discutir pot fins i tot provocar més angoixa en la persona amb ansietat perquè sent que els seus sentiments estan sent desestimats i invalidats pels altres. Sigues obert i sincer sobre les teves pròpies emocions Hi ha moments en què tots ens sentim tristos, enfadats, frustrats i confusos. Està bé expressar les teves emocions i demanar ajuda. Tampoc passa res si plores o rius com a manera d’alliberar tensió i estrès. Fes-li saber que ets aquí per a ell, però no t’imposis – No li diguis el que ha de fer. – No li diguis com ha de sentir-se. – No donis consells, tret que te’ls demanin, i només si es tracta d’una discussió oberta sobre les opcions i no d’una ordre de dalt. – No siguis condescendent ni intentis arreglar les coses per ells per a sentir-te millor amb la situació (no ho aconseguiràs). – Sigues prou valent per a demanar ajuda quan la necessitis (perquè a vegades tots la necessitem). Fes tot el possible per acceptar el que està passant i ser aquí per a la persona que més et necessita Quan un ser estimat pateix una malaltia, pot resultar difícil saber què fer. Tu vols ajudar, però és possible que la persona no vulgui el teu suport o ni tan sols reconegui que pateix una malaltia. Gestionar els moments difícils que poden sorgir en tractar amb un amic o familiar que pateix la malaltia d’Alzheimer no és fàcil. Esperem que aquest article t’ajudi a afrontar aquests reptes en el teu dia a dia.

La lectura té un efecte positiu al cervell. Pot millorar l’aprenentatge i la memòria, reduir l’estrès, l’ansietat i la depressió, i fins i tot, retardar l’aparició de la demència. Lectura i Alzheimer La lectura pot ajudar a contrarestar la pèrdua de memòria, especialment en persones amb deterioració cognitiva lleu (DCL), que és un precursor de la malaltia d’Alzheimer. La lectura també ajuda a combatre la depressió i l’ansietat, així com l’estrès, perquè estimula la ment mentre s’acompleix una activitat que requereix concentració i atenció. Això significa que, quan s’està llegint, el cervell no és capaç de centrar-se en pensaments negatius com els esmentats anteriorment. La lectura també millora el vocabulari i l’ortografia, ja que ens exposa a noves paraules cada vegada que llegim un llibre, un article de revista interessant o fins i tot una entrada de blog. L’efecte de la lectura en el cervell Llegir és un exercici cerebral. La lectura ens ajuda a retenir els records, que s’emmagatzemen en el cervell en forma de xarxes de neurones que s’activen quan experimentem una cosa nova o important. Com més sovint activem aquests circuits neuronals, més forts es tornaran i, per tant, més fàcil serà recordar el que ha ocorregut la pròxima vegada. La lectura pot alentir la pèrdua de memòria relacionada amb l’edat Llegir és una de les millors maneres de mantenir la ment activa i compromesa. També és una forma estupenda d’aprendre paraules noves que abans no coneixies, la qual cosa ajuda a millorar l’aprenentatge, la memòria i la salut emocional. S’ha demostrat que la lectura té efectes positius en els qui pateixen depressió o trastorns d’ansietat, així com en els qui corren risc de patir la malaltia d’Alzheimer (EA). Llegir et fa feliç i et relaxa També s’ha demostrat que la lectura és una de les formes més eficaces de desestressar-se, ja que és una forma estupenda de buidar la ment i centrar-se durant uns minuts en alguna cosa que no siguin els problemes laborals o familiars. Ajuda a reduir l’ansietat, l’estrès i la depressió, en augmentar els nivells de serotonina en el cervell. La lectura pot reduir l’estrès, l’ansietat i la depressió – La lectura pot ajudar-te a relaxar-se, desconnectar i escapar de l’estrès. – Llegir pot ajudar-te a sentir-te menys sol i aïllat. – La lectura pot ajudar-te a sentir-te menys trista i deprimit. – La lectura també millora la confiança en un mateix, la qual cosa facilita que els altres també confiïn en tu. La lectura ajuda a millorar l’aprenentatge, la memòria i la salut emocional Llegir és bo per al cervell. Ajuda a millorar l’aprenentatge, la memòria i la salut emocional. La lectura també pot ajudar-te a aprendre coses noves, a recordar-les millor, a reduir l’estrès i l’ansietat, a dormir millor a la nit i fins i tot a ampliar el teu vocabulari. Llegir té moltíssims beneficis, i només hem esgarrapat la superfície. La veritat és que la lectura pot millorar la teva vida de moltes maneres. Així que si hi ha alguna cosa que et recomanem fer avui: agafa un llibre!

L’afàsia és un trastorn que afecta la capacitat de comunicació. Encara que pot produir-se a conseqüència d’un ictus o un traumatisme cranial, també pot ser un signe precoç de la malaltia d’Alzheimer (EA). És important conèixer els diferents tipus de trastorns del llenguatge en l’EA perquè és diferent en cada persona que la pateix. Per exemple, pots tenir problemes per a entendre el que diuen altres persones i, no obstant això, ser capaç de parlar amb claredat, o viceversa. Afàsia global L’afàsia global és una afecció en la qual la persona té problemes per a expressar-se verbalment. La persona pot entendre el que es diu, però no pot respondre. Aquest tipus d’afàsia pot deure’s a danys en el lòbul frontal. Afàsia fluida L’afàsia fluida és un tipus d’afàsia que afecta el llenguatge, però no a la parla. La persona amb afàsia fluida pot entendre el que se li diu i parlar amb fluïdesa, però les paraules que utilitza poden no tenir sentit. Pot mantenir una conversa intel·ligent, no obstant això, sovint confon les paraules o les fa servir de manera incorrecta. Afàsia no fluent En l’afàsia no fluent, el pacient té dificultats per a parlar. Li pot costar trobar la paraula adequada o encadenar frases. També pot tenir dificultats per a comprendre la parla, llegir i escriure. La memòria verbal també es veu afectada en aquesta mena d’afàsia, ja que a les persones que la pateixen els resulta difícil recordar el que intenten dir o escriure. Afàsia sensorial i afàsia motora transcortical L’afàsia sensorial transcortical és la pèrdua de comprensió i significat de la parla. Les persones amb aquesta mena d’afàsia senten sons, però no poden entendre el que signifiquen, la qual cosa pot dificultar la comunicació amb elles. Per exemple, poden sentir a algú dir “hola” però no tenen ni idea del que significa ni de com respondre adequadament. També poden no ser capaços de comprendre quan la gent parla d’objectes o esdeveniments familiars que els envolten perquè els seus cervells no poden unir totes les peces necessàries per a la comprensió. L’afàsia motora transcortical afecta tant a la capacitat de parlar com a la de llegir, no obstant això, les persones que la pateixen conserven cert grau de comprensió quan llegeixen en veu alta (o quan se’ls llegeix en veu alta). Això significa que, encara que no siguin capaços d’expressar-se amb claredat a través de la parla a causa de la seva incapacitat per a controlar els músculs necessaris per a la producció de la parla, la seva ment conservarà una certa semblança que els permetrà, almenys parcialment, funcionar amb normalitat. Afàsia receptiva (no fluent) amb parafàsia fonèmica L’afàsia receptiva (no fluent) amb parafàsia fonèmica és un tipus d’afàsia receptiva, que es produeix quan algú té dificultats per a recordar o comprendre paraules. La parafàsia fonèmica és el tipus més comú d’afàsia receptiva. En aquesta forma del trastorn, els individus tenen problemes per a distingir entre paraules de so similar, com a “casa” i “caça”. És important comprendre els diferents tipus d’afàsia en la malaltia d’Alzheimer Els diferents tipus d’afàsia en la malaltia d’Alzheimer poden afectar el llenguatge, però no tots els pacients amb EA tenen problemes amb el seu llenguatge. Conèixer els diferents tipus d’afàsia en la malaltia d’Alzheimer t’ajudarà a identificar els símptomes en una fase primerenca, la qual cosa pot marcar la diferència en la rapidesa amb la qual el teu ser estimat es recuperi i porti una vida el més normal possible.

La por és una reacció normal davant el diagnòstic d’un ser estimat. És difícil no preocupar-te pel teu ser estimat i per com afrontarà els canvis en la seva vida. No obstant això, la por i la preocupació també poden obstaculitzar la teva capacitat per a afrontar la vida després d’un diagnòstic d’Alzhiemer o demència. La por pot impedir la teva capacitat per a afrontar el diagnòstic d’un ser estimat La por pot causar estrès i ansietat, la qual cosa pot portar-te a experimentar símptomes físics com a maldecaps i nàusees. També afecta els patrons de somni, dificultant un somni reparador a la nit. Si no es controla, la por pot provocar depressió o altres problemes de salut mental que et dificultin afrontar el diagnòstic del teu ser estimat, així com altres aspectes de la vida, com les responsabilitats laborals o escolars. Accepta que la por és normal La por és una reacció normal davant el desconegut, per la qual cosa és important acceptar que la por forma part de l’experiència humana. La por pot ser útil si et motiva a fer alguna cosa o a actuar en la teva vida, però quan et paralitza i t’impedeix actuar, es converteix en una cosa destructiva. La por no és un signe de feblesa, sinó la prova que ets humà. No et desanimis per sentir por o ansietat davant una cosa nova o diferent, simplement reconeix que aquestes emocions formen part de l’ésser humà i accepta-les com a tals. No t’aïllis dels altres És rellevant que mantinguis les teves relacions amb amics i familiars, encara que no sàpiguen com ajudar-te a afrontar la teva por. També has d’intentar continuar fent vida normal en la mesura que sigui possible, encara que això signifiqui sortir a llocs públics que t’incomodin o visitar a la persona malalta d’Alzheimer o demència (si vol rebre visites). Busca suport o ajuda professional si la necessites Parla amb altres persones que tinguin éssers estimats amb la malaltia, cerca el suport de familiars i amics. Si lluites contra la por i l’ansietat, pot ser útil buscar ajuda professional. Parlar amb un terapeuta, un metge o un grup de suport pot ajudar-te a desenvolupar mecanismes d’afrontament que et funcionin. Superar la por porta temps i pràctica, però pot fer-se dia a dia Superar la por no és fàcil, però és possible. La por pot ser aclaparador i paralitzant, però pots començar a superar-ho fent petits passos cada dia. Una de les coses més importants que cal recordar és que superar la por requereix temps i pràctica. No esperis canviar de la nit al dia: passaran mesos o fins i tot anys abans que les teves pors desapareguin per complet. Tanmateix, si continues treballant dia a dia, et resultarà més fàcil afrontar-los en la vida quotidiana que abans. No existeix una fórmula màgica per a superar la por, però hi ha algunes coses que pots fer perquè et resulti més fàcil. En primer lloc, accepta que la por és normal i intenta no jutjar-te per sentir-te així. En segon lloc, dedica temps cada dia a tu i al teu ser estimat per a no sentir-te aclaparat per tot el que ocorre alhora. Finalment, cerca el suport d’altres persones que hagin passat per situacions similars perquè puguin guiar-te en aquests moments difícils.

Les vacances són una part important de la vida, i poden ser igual de divertides per als qui viuen amb la malaltia d’Alzheimer. No obstant això, la manera d’enfocar les vacances haurà de ser diferent de la forma en què normalment es planifica un viatge. No programis massa La malaltia d’Alzheimer pot ser estressant tant per al cuidador com per a la persona que la pateix, per la qual cosa voldràs assegurar-te que tingui temps suficient per a relaxar-se i gaudir. Intenta no planificar massa activitats en un sol dia, sobretot si el teu ser estimat no és capaç de fer molt física o mentalment. En lloc de fer una llarga excursió i visitar després un museu d’art, considera la possibilitat de fer excursions més curtes i potser saltar-se el museu. Si el teu ser estimat està disposat, deixa-li triar les activitats que li agradaria fer cada dia, pot ser que triï una cosa diferent del que tu havies planejat! Busca activitats que us enganxin als dos i redueixin l’estrès Quan planifiquis les teves vacances, busca activitats que us interessin a tots dos i redueixin l’estrès. Escull activitats que siguin divertides, familiars per al teu ser estimat i no massa estressants o esgotadores. No triïs una activitat que provoqui empipament o frustració en el teu ser estimat, això només farà que se senti pitjor aconsegueixo mateix i amb la seva situació. No et preocupis per ser perfecte No podràs fer-ho tot bé en tot moment, i no passa res! El teu ser estimat amb Alzheimer apreciarà els teus esforços i la teva amabilitat més que qualsevol altra cosa. No esperis que els altres membres de la seva família o del teu grup entenguin pel que estàs passant, pot ser que fins i tot et posin les coses més difícils, fent-te preguntes o comentaris simplement ximples. Si això ocorre, respira profundament i intenta no prendre-t’ho com una cosa personal, centra’t a reconèixer la seva ignorància en lloc de sentir-te ofès pels seus comentaris o accions. Pot ser útil que cada membre de la família tingui l’oportunitat de comentar el que desitjaria que els altres entenguessin sobre la convivència amb una persona que pateix la malaltia d’Alzheimer abans de sortir de vacances. Estableix límits i comunica’ls clarament a tots els implicats El primer pas per a gaudir d’unes vacances satisfactòries és establir límits. És possible que no puguis fer tot el que acostumes a fer en les teves vacances habituals, però, així i tot, hi ha coses que pots fer. També és important que tots els implicats sàpiguen el que és possible i el que no abans d’anar-se’n de vacances junts. Això inclou tant a tu mateix (com a cuidador) com a qualsevol altre membre de la família que pugui acompanyar-vos en aquest viatge. Si algú vol una cosa diferent del que s’ha planejat per a ell durant la seva estada en aquest lloc, pot causar conflictes entre les parts més endavant, així que assegura’t que tots entenen aquests límits per endavant en lloc de descobrir-los més tard. Esperem que aquests consells t’hagin donat una millor idea de com planificar unes vacances amb algú que viu amb la malaltia d’Alzheimer o demència. Encara que no és una tasca fàcil, tampoc és impossible! Sabem per experiència que viure amb Alzheimer pot ser a vegades estressant i difícil, per la qual cosa prendre’s un temps fora de casa pot proporcionar-vos a tots dos el descans i la relaxació que tant necessiteu.